La conclusió de la nostra reflexió sobre el model econòmic actual és que ningú té la solució instantània a la situació actual. Avui dia ningú té clar quin ha de ser el nou model que ens traurà del forat on estem enfonsats.

Què és el que sabem? Sabem que no podem seguir com fins ara, amb un model pensat frontera endins. Per això ens cal mirar fora i fixar la mirada en el demà. Per nosaltres mirar fora vol dir Europa. Andorra és un país europeu. El demà és el nostre futur i el dels nostres fills. Ha de ser així, perquè quan un país es tanca al món, perd tota la seva capacitat creativa.

Perquè a nosaltres, els progressistes d’SDP, el retrovisor se’ns va trencar fa dies. Des d’aquesta convicció de mirar endavant, no parem de repetir que cal estendre ponts i no cavar trinxeres. Perquè els enfrontaments són estèrils. Com també ho són les crítiques constants.

També sabem que, més d’hora que tard, ens en sortirem. Si som capaços de redreçar el model extractiu actual per transformar-lo en inclusiu. Com? Creant complicitats que tornin a generar confiança en nosaltres mateixos.

Per això caldrà tornar a establir el diàleg. Per parlar, escoltar i acordar el nou model econòmic. Hem de ser generosos i compartir tota la informació i el coneixement disponible, fins a trobar noves fórmules per diversificar la nostra economia. Estem proposant d’utilitzar la intel·ligència col·lectiva.

Fent-ho de forma circular, aprofitant al màxim les sinergies i els recursos disponibles. Així com mitjançant la creació de cooperatives, per tal de fomentar l’economia social, solidària, ecològica i feminista.

Perquè ja no és temps d’individualismes ni d’individualitats, sinó de cooperació i d’equitat. Tenint present que aquí no sobra ningú. Ni els bancs ni els professionals, ni els estudiants ni els empleats, ni les dones ni els homes. Tothom ha d’aplicar-se a fer allò que li pertoca. I és que totes i tots tenim el nostre rol dins la societat. Tothom és important.

Per això cal invertir en la formació professional dels joves. Ells seran els professionals de la indústria productiva, dels serveis, del turisme i del comerç. Aquests sectors necessiten perfils ben preparats. Creiem que Andorra necessita menys temporers i més permanents.

Mirar en fora també vol dir resoldre el tema de la venda de béns i serveis per Internet. Fins que no ho resolguem tindrem un greu problema de competitivitat de la nostra economia. Però tot això és secundari si no encarem amb voluntat política el combat contra el canvi climàtic. El canvi ha de ser el del sistema, no el del clima. Començant per l’impuls decidit de la indústria de les energies renovables, per acostar-nos a la sobirania energètica.

Seguint per la clausura del forn incinerador de residus. Per així fomentar la indústria del reciclatge, a més de les activitats productives que se’n derivin de la seva gestió.

També ajudaria crear una xarxa de mobilitat, col·lectiva i gratuïta, més ben connectada amb l’exterior, que inclogui la connexió ràpida amb l’aeroport de la Seu-Andorra.

A nivell de les nostres muntanyes, de la nostra indústria primigènia, val la pena impulsar el sector agroforestal, que és una activitat que es beneficia de la combinació dels boscos amb els cultius i el bestiar.

Sense oblidar el futur del sector tabaquer. Un dels conreus alternatius a contemplar és la substitució del tabac pel cànem, com es feia abans. Són plantes productores de fibra que contenen menys d’un 0,2% de THC i que no tenen cap efecte psicoactiu. Els seus derivats tenen gran sortida comercial.

Vota Progressistes–SDP. Sigues partícip del redreçament d’Andorra. Fins a assolir l’harmonia, que és el que la majoria voldríem.