Recordo i vull fer recordar que les notícies ambientals referents a l’any 2018 no van ser gaire positives. Ja vaig escriure sobre aquest candent tema recentment, allà pel mes de febrer. Doncs bé, no hem hagut d’esperar gaire temps aquest 2019 per asseverar que la tendència cap a la catàstrofe ambiental, i per tant social, persisteix de forma ineludible i fatalista.

La Plataforma Intergovernamental Científico-normativa sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (Ipebs), que és un òrgan establert sota l’auspici de l’ONU Medi Ambient, FAO, Unesco i PNUD des del 2012, va publicar dilluns passat un demolidor estudi que hauria de ser la notícia de capçalera de qualsevol informatiu, una vegada més. Però segurament avui ja poc se’n parlarà, la ressaca de les semifinals de la Champions ens interessa més, l’espectacle sempre és menys dolorós, es guanyi o es perdi, que ser conscients de les nostres misèries més vergonyants.

Ara que tota l’actualitat ambiental se centra en el canvi climàtic, els mitjans de comunicació passen de puntetes per sobre d’altres temes també transcendentals, de fet, les notícies sobre biodiversitat estan cobertes fins a vuit vegades menys que les de canvi climàtic. Així, el mandat principal de la Ipbes és compilar, sistematitzar i disseminar el coneixement científic i alternatiu més actual sobre biodiversitat, ecosistemes i els seus serveis, per identificar eines i mètodes que permetin protegir-los i conservar-los, i establir cursos d’acció.

Tant la pèrdua de diversitat com el canvi climàtic són dos temes ambientals de caràcter irreversible sense un gir radical en la nostra manera de fer, no es tracta que es parli menys d’un tema, es tracta que es parli de tots. I es tracta de saber que ambdós problemes són resultat directe de l’acció humana, no passen per accident. I això és dolent i és bo, perquè ens succeeix per irresponsables i avariciosos, però també es podria posar remei, ara!

L’informe presentat aquest dilluns és el resultat de tres anys de feina, ocupa 1.800 pàgines, per si algú s’hi atreveix, i està elaborat a partir de desenes d’estudis acadèmics fets a tot el món. No demanaré que el llegiu, a hores d’ara tothom en major o menor grau pot saber ja de què va el tema, només cal quedar-nos amb les conclusions, la més il·lustrativa diu que tres quartes parts de superfície terrestre han estat “severament alterades” per l’acció humana, per tu i per mi, i per la nostra manera de viure.

I en què es reflecteix aquesta alteració del medi? Doncs dels vuit milions d’espècies de fauna i flora que hi ha al planeta, un milió està amenaçat d’extinció. I aquesta s’està accelerant: “La velocitat d’extinció és centenars de vegades més gran que la natural”, segons Paul Leadley, un dels autors de l’informe.

La diversitat biològica –l’essencial varietat de formes de vida a la Terra– continua en declivi a totes les regions del món i va reduint significativament la capacitat de la naturalesa de contribuir al benestar de les persones, per si ens pensàvem que nosaltres som aliens a la natura, al medi que ens envolta i al seu estat de conservació. Aquesta alarmant tendència posa en perill les economies, els mitjans de vida, la seguretat alimentària i la qualitat de vida de les persones de tot el món.

És ben cert que les polítiques actuals han inclòs entre els seus preceptes el concepte de sostenibilitat ambiental, però en lloc de fer de la necessitat virtut, al final ho hem desvirtuat. El sistema s’ha apropiat del concepte i l’ha buidat de contingut. Es fa un ús interessat del terme, que s’ha mercantilitzat i ha estat usurpat per les lògiques de mercat capitalistes. El resultat es confirma gràcies a estudis com aquest, que ens obren els ulls per dolorós que sigui.

Acostumen a cloure aquesta mena d’estudis amb una frase entre l’esperança i la ingenuïtat, aquella que diu que encara hi som a temps de revertir la situació, si més no d’aturar-la. Aliment per a conformistes, la solució ja passa per una reacció immediata i estar disposats a perdre part de l’acomodació de la qual gaudim, és el preu a pagar per la supervivència.