Una imatge: la de la reunió dels tres presidents dels grups parlamentaris de la majoria, una ministra i dos membres del moviment Fridays For Future. Els primers, asseguts en una cantonada de la gran taula, metre que els joves del FFF seuen al davant. Al mig, un espai buit.

Va ser una trobada de finals de juliol, per reclamar als consellers la Declaració d’Emergència Climàtica d’Andorra, en la qual la taula va ser la protagonista. Es veia massa gran per a tan poques persones.

La taula reclamava, a cor què vols, omplir-se d’entitats, perquè el tema a tractar així ho demana.

Per a començar la declaració de l’estat d’emergència climàtica, s’ha de constituir una taula de treball formada per les entitats implicades en la sostenibilitat d’Andorra. O sia, amb totes.

A les quals cal sumar els Comuns, el Govern i el Consell General. És aquesta taula la que ha de decidir els continguts de la Declaració d’Emergència Climàtica d’Andorra. És també la que ha d’acordar en quina data serà d’obligat compliment el contingut d’aquesta declaració.

Així com quines han de ser les mesures que es volen aplicar en els propers sis mesos, com la implantació de carrils bici a tot el país, la creació d’una etiqueta energètica o la prohibició de plàstics d’un sol ús.

Unes mesures ja proposades, a complementar amb altres mesures d’aplicació immediata, decidides per la taula i aprovades pel Consell General. Per exemple, les vinculades al transport públic, les zones per vianants, la mobilitat, la reducció d’emissions de CO2, la fiscalitat verda, la recollida i reciclatge dels residus i la generació d’energia renovable.

Això permetrà treballar en paral·lel el pla d’acció de futur, amb mesures a aplicar a curt, mitjà i llarg termini. Sempre amb l’acord de les entitats implicades, representants de tota la societat.

Perquè la lluita contra l’emergència climàtica i la contaminació ha de ser una de les grans prioritats d’aquesta legislatura. Ja fa molts anys que la comunitat científica i les entitats ecologistes alerten de l’escalfament global i els seus efectes. Ara s’hi han adherit la resta d’institucions públiques.

Tot i que ha estat l’opaca complicitat entre el món empresarial i el polític la que ens ha dut fins aquí. Per aquest motiu, no es port pretendre que siguin ells que ho solucionin.

D’aquí la importància que les entitats treballin amb ells en una taula més plena.