Les notícies dels darrers dos mesos relacionades amb el Pas de la Casa segueixen, dissortadament, la mateixa línia, mals presagis i mals anuncis van fent titulars. Els núvols negres s’han anat acumulant.

Primer fou que els comerciants alertaven que el perllongat tall de la carretera RN-22 francesa era una catàstrofe per al Pas. I prou que ho ha estat! i les conseqüències encara es fan sentir, dissortadament.

Després se’ns digué que “el que s’ha de fer primer és arreglar el poble”, que efectivament, està prou menystingut per l’administració comunal i abandonat pel Govern.

S’ha celebrat la Braderie del 2019, “ha vingut gent, però no gaire.” Dissortadament tampoc no va anar prou bé.

A continuació, cues de fins a tres quilòmetres a les fronteres, i no podien faltar problemes per aparcar.

Sense temps per recuperar-se de tantes ensopegades s’anuncià una vaga de treballadors d’hospital a Tolosa, que va fer que es tornés a tallar la via d’accés. I els treballs d’arranjament que s’estan portant a terme a l’RN-22 i que comporten talls alternatius. I també talls nocturns (de les 10 de la nit al matí següent) que en alguna ocasió obliguen a fer una excursió pel Port de Puymorens i un circuit, pagant peatge, pel túnel de Puymorens.

Aquest degoteig constant de males notícies no són només la suma de diferents casualitats. Són la pura i dura realitat que fa evident l’abandonament en què està immers el Pas de la Casa aquest 2019. Cal dir prou.

Pensem que ja no és temps de minses solucions.

El Pas de la Casa t’espera no semblava una mala iniciativa, però si preguntem als comerciants, dissortadament no ha donat gaires fruits. Una vegada més tenen la sensació que no s’ha dut a terme la difusió fora del país que es va prometre.

I tots coincideixen que cal una campanya que ha de ser activa els 365 dies de l’any i ha de donar fruits i fer que l’activitat comercial no solament millori, sinó que permeti un creixement positiu.

S’han de fer totes les accions que calgui per donar un suport constant, escoltar tots els actors implicats els 365 dies de l’any, ja que sovint, tot i que n’hi ha que es fan els sords, són els més ben situats per proposar la solució dels problemes que pateixen cada dia.

Ja no s’hi val a emprar l’excusa que “és competència del Comú” o que “és competència del Govern” per defugir responsabilitats institucionals. La sensació que tenim molts és que amb aquesta mena de partit de tenis no es fa el que toca, o el que s’està fent no és el que toca…

Els progressistes creiem fermament que el Pas de la Casa és un motor important de l’economia del nostre país, i necessita que hi hagi la voluntat política que doni solució, de forma prioritària i de manera urgent, a moltes mancances que pateix.

Per això, el mes d’abril passat vam fer dues propostes ben concretes:
–Donar l’atenció que necessita i es mereix el Pas de la Casa, tant pel que fa als serveis mèdics i sanitaris com a l’accessibilitat hivernal.
–Promoure el nucli comercial del Pas de la Casa en les campanyes nacionals de turisme.

Al nostre entendre aquestes són dues qüestions que han de ser solucionades de forma immediata. Com també n’hi ha dues més que s’han d’encarar sense més dilacions.

Una és la remodelació o reordenació urbana del poble, amb el correlatiu arranjament i adequació de voravies i espais per als vianants, i l’altra és la consolidació d’una col·laboració positiva amb l’Administració pública francesa que permeti solucionar els problemes dels accessos per França.

Cal actuar amb urgència en aquestes quatre direccions si es vol realment incidir de manera positiva per revertir la situació negativa actual. Menys fotografies i més actuacions positives.