Parlem d’una qüestió que fa massa temps que està pendent. El dia 22 febrer de 2018 el BonDia plantejava una enquesta en la qual la pregunta era: «És urgent posar en marxa a Andorra un centre per tractar a joves amb addiccions?»

Val a dir que el projecte estava ja aprovat per DA en l’anterior legislatura, o així ho vam entendre després de veure la difusió propagandística duta a terme als mitjans.

Mentre esperàvem l’acompliment del compromís vam tenir eleccions i vam llegir programes que oferien als votants la promesa que seria una realitat. Precisament en el debat que vam mantenir a Andorra Televisió centrat en els aspectes socials, el dia 4 d’abril del 2019, tots els partits polítics coincidíem que no hi havia matèria per discutir. Més aviat va ser un debat en el qual tots vam compartir que hi havia coses, qüestions sociosanitàries, que calia que fossin prioritàries.

Si es repassa la gravació d’aquell debat és prou curiós comprovar que dos partits que ara han unit forces per repartir-se el Govern –DA i Liberals– estaven d’acord i afirmaven que era una prioritat donar forma, crear una escola terapèutica.

Han passat les setmanes –cinc mesos ja– però poc en sabem de la data en què això serà una realitat. Hem de suposar que estan treballant i fent hores extraordinàries perquè aquest centre multifuncional obri les seves portes i en puguin treure profit els menors amb problemes que pateixen i fan patir les seves famílies.

Mentrestant el problema cada dia, per molt que es vulgui amagar, es fa més gran.

Tots coincidirem que els infants que pateixen problemes no haurien de veure’s forçats a marxar del país per a poder seguir un tractament adient per els seus trastorns, patologies i problemes quan arriben a l’adolescència. És aquí, al seu país, on haurien de gaudir d’un seguiment continuat. I també és aquí on caldria que les famílies tinguessin un recolzament actiu, rebessin orientació, assessorament i, en els casos que ho requereixi, atenció terapèutica.

No ens cansarem de recordar, i de repetir tantes vegades com faci falta. Parlem d’infants i adolescents cada dia més poc motivats a l’escola, amb dificultats de rendiment escolar. Angoixats i angoixades, tristos sense saber per què. Amb poc interès pel que fa al seu futur i que finalment acaben en fracàs escolar. Adolescents amb comportaments de risc en l’àmbit alimentari, sexual, social i legal.

Que comencen cada vegada més aviat a emprar malament les noves tecnologies, convertint-les en una addicció. Fills amb els que cada cop és més difícil l’entesa a casa. On al final fins i tot s’arriba a casos extrems de violència filioparental.

El progressistes ho tenim clar. Per això en el nostre programa proposàvem estudiar la creació d’una escola terapèutica per aquells joves que necessiten un seguiment continuat de la seva malaltia, trastorn o patologia, amb l’objectiu que no perdin l’escolaritat i el contacte amb la societat.

Reforçar els serveis d’atenció a la salut mental, tant en adults com en nens i joves, incidint en la psiquiatria infantil, i molt especialment en àmbits com la depressió, la prevenció dels suïcidis, l’autisme o el trastorn per dèficit d’atenció.

Per això compartim la proposta presentada pel Col·legi de Psicòlegs que planteja convencionar els serveis habituals que presten els psicòlegs col·legiats amb el mateix règim de copagament que les altres especialitats.

I no hem entès unes recents declaracions del ministre de Salut (EL PERIÒDIC, 5 d’agost del 2019, pàgina 6) en les quals afirmava que «els psicòlegs acabaran tenint un rol dins la sanitat pública d’Andorra». Quan serà això, senyor ministre?

Perquè som progressistes defensem que la força solidària d’una comunitat es mesura a partir del benestar dels més febles.