Fa mesos vaig publicar un article on es parlava de l’iPad, de les Motxilles carregades de llibres o tecnologia a les aules Als inicis del curs escolar voldria tornar-ne a parlar i exposar el que ens preocupa en relació al futur de les noves generacions. Començo amb un diàleg escoltat fa poc.

«… Jo era bona estudiant, però amb l’iPad vaig deixar de ser-ho, a classe em passava les hores sense escoltar, fent servir l’iPad per tot menys per estudiar. Ens van tallar l’accés a Instagram i vam trobar una aplicació per poder-hi accedir… Saps que hi ha aplicacions que et donen la resolució de problemes de matemàtiques? .. A mi això que em qualifiquin amb lletres no em motivava gaire.»

És un breu recull d’una conversa amb tres promeses del país. Han deixat els estudis amb 16 anys, però tenen neguits i potencial. Elles mateixes diuen que volen estudiar però semblen un xic desorientades. Si les escoltem potser en podem treure profit. No tots els joves estudiaran un grau universitari però faran aquest grau a la vida.Creiem en ells i elles. Es mereixen més recursos humans i menys tecnològics. Ja sabem que després de  l’ESO l’educació no és obligatòria, però caldria que la formació fos una prioritat en un país tan petit com el nostre.

«… Sé que vull continuar estudiant, però què? … Ara ja estic treballant i tinc un salari… Jo no trobo feina, qualsevol cosa m’estaria bé… Ja estic inscrita al servei d’ocupació, alguna cosa trobaré». En els diàlegs entre la generació en la qual els estudis haurien de ser una prioritat s’escolten frases com aquestes. Són adolescents, amb només 16 anys, els que les diuen. I estan en una franja d’edat molt vulnerable… potser la més vulnerable de totes. El que els passi, el que triïn, el que facin durant l’adolescència, segurament els marcarà per la resta de la seva vida.

Per això Progressistes-SDP defensàvem en el nostre programa de les eleccions generals del passat mes abril, i ho continuem defensant, obrir canals de comunicació per incentivar la implicació dels joves en el progrés de la societat. Els joves són part essencial de la societat. Tenen inquietuds, problemes i idees pròpies. Cal, doncs, un enfocament polític transversal, defugint de polítiques oportunistes o discriminatòries.

Estem convençuts que convé tirar endavant la proposta d’aplicar deduccions fiscals a les empreses que contractin joves en formació o en primer contracte. També proposem reforçar i crear noves iniciatives d’emprenedoria adreçades als joves en edat laboral i als que hagin finalitzat els estudis, ja que són ciutadanes i ciutadans que tard o d’hora hauran de fer-se càrrec d’administrar el país.

Els joves han de poder participar de la vida pública de forma activa, perquè són ells els que es faran càrrec de la cosa pública i la nostra obligació és ensenyar-los perquè ho facin de forma coherent, justa i solidària. Els convé a ells i ens convé a nosaltres, perquè a la llarga estarem a les seves mans.

Per tant depèn de nosaltres, i no d’ells, ajudar-los i acompanyar-los amb la finalitat que, quan arribi el moment, que arribarà, ens sapiguin dirigir de la manera més sàvia possible.