Darrerament hem sentit a parlar tots dels educadors de carrer. Tots diem que són necessaris, que tot aniria millor si donéssim un impuls a la figura de l’educador de carrer. Però, si tant es parla, ens hauríem de qüestionar quina és la funció d’un educador de carrer.

Quan vàrem confeccionar el programa electoral, i de manera contundent es va incloure aquesta proposta, però abans de donar el meu vist i plau vaig buscar informació. Necessitava conèixer l’abast d’aquesta figura, per no caure en cap incongruència, ni difondre cap error a la ciutadania, per coherència.

Els educadors de carrer són professionals que intervenen en medis oberts –el carrer– i el seu objectiu és connectar amb la realitat de les persones i acompanyar-les en un procés de millora educativa i social. La seva intervenció requereix un treball previ; quan inicien la seva tasca ho fan amb un programa socioeducatiu que ja ha estat elaborat.

Són professionals que treballen al carrer, volten pels carrers, analitzen les situacions, els problemes que viuen i pateixen adolescents, joves, i també, tota aquella població que pugui estar en risc. Acompanyen, interactuen amb la gent i s’integren dins el teixit social d’un barri, d’un carrer concret.

Això els ajuda a comprendre i prendre consciència de l’entorn.Podem identificar quines són les seves tasques, que, entre d’altres són conèixer el barri o barris on intervinguin de manera activa, detectar situacions de risc, prevenir de conductes que poden esdevenir delictives, sensibilitzar la societat i les institucions sobre la marginalitat, efectuar tasques de mediadors (entre les institucions i les famílies), facilitar la integració i la participació de les persones, compensar les desigualtats generades per la pròpia societat i el model de vida que tenim imposat.

Amb totes aquestes tasques estarem d’acord que no es tracta només d’integrar una persona voltant pel carrer, a fi que pugui renyar els nens que fan malifetes; no es tracta de donar un discurs moralitzant als joves que fan botellón.

L’actuació d’aquest educador va més enllà: han de ser un element útil perquè cap persona o família quedi al marge de la vida de la parròquia; han de ser capaços de detectar aquells problemes que, encara que siguin silenciosos, existeixen i al mateix temps, aplicant els programes prèviament elaborats es puguin solucionar les situacions conflictives, siguin del tipus que siguin.

En resum, no és una tasca simple ni fàcil, però des de la nostra candidatura la defensem com a necessària. Sempre hem dit i direm que les persones són importants i els educadors de carrer no poden ser percebuts per la ciutadania com a simples espies per compte de l’administració que els ha contractat.

Des d’Unió x Escaldes-Engordany, creiem que és una figura necessària, que pot aportar molt a la nostra parròquia, i que hem tingut clar que havíem d’incorporar-la entre les nostres propostes a la ciutadania. Cal espardenyar els nostres carrers per saber què hi passa, i amb el coneixement que això ens donarà, podrem trobar les millors solucions.

El nostre neguit neix des del moment en què creiem que l’esperit de pertànyer a la parròquia és important. Volem que tots –i dic tots– els ciutadans i les ciutadanes se sentin escoltats, inclosos, en tots els projectes que puguin anar sorgint. No ha d’haver una sola persona a Escaldes-Engordany que es pugui sentir apartada de la seva parròquia, perquè totes i tots són importants. Des del petit al gran.

I si tots sou importants, evidentment que els nostres adolescents i joves també. Perquè tots i totes hem estat adolescents, hem passat per aquesta època tan necessària i pertorbadora. Necessiten en aquesta edat més que mai que algú estigui al seu costat i que el acompanyi per navegar en el mar de dubtes i inseguretats que els ofeguen. I de vegades aquesta companyia i aquests consells el troben en professionals com els educadors de carrer.

Està funcionant molt bé en algunes ciutats… a Escaldes-Engordany també seria ser una gran aposta.