Quan una persona es planteja presentar la seva candidatura en una llista parroquial, crec que ha de tenir una motivació clara. Per a mi, la motivació fou el servei a la gent, als meus conciutadans i conciutadanes. Durant les darreres eleccions generals, vàrem ser molt sovint al carrer i les persones amb les que vaig poder parlar ens van fer arribar una sèrie de neguits i preocupacions que crec poden ser millor escoltades i resoltes des del govern comunal, que no pas des del Consell General.

És un fet, dissortadament, que cada vegada hi ha més famílies en situació precària. Els lloguers han augmentat de manera exagerada, els salaris són el que són –és a dir, més aviat prims– i el nivell de vida augmenta any rere any.

Hi ha moltes llars que tenen seriosos problemes per arribar a final de mes. Inclús poder omplir la nevera per menjar cada dia esdevé un exercici prou complicat. Són famílies amb fills, en edat escolar o bé, en edat de poder seguir els seus estudis superiors, ja sigui una formació professional o uns estudis universitaris.

Per això els Progressistes d’Escaldes-Engordany hem contribuït a la formació d’una plataforma electoral en la qual ens hem integrat, amb el ferm propòsit d’acostar el Comú a la ciutadania, a tota, però especialment als ciutadans i ciutadanes que es troben immersos en una situació precària.

Sabem que l’habitatge és una de les primeres preocupacions, sinó la primera, de la ciutadania de la parròquia. Els preus dels lloguers són massa sovint abusius. Cal afegir, a més, la poca oferta d’habitatges de lloguer al mercat immobiliari actual. Hem d’admetre que en aquest terreny, la Llei de competències comunals limita la nostra acció; però no ha de significar una barrera insalvable per a buscar la manera d’aconseguir la col·laboració del Govern, a fi d’aportar solucions.

Estem absolutament convençuts que si no fem res en tema dels lloguers, es crearà un efecte «d’expulsió» que foragitarà força gent de la nostra parròquia. Nosaltres no volem restar, volem sumar esforços, volem sumar ciutadanes i ciutadans, que es sentin orgullosos de viure a Escaldes-Engordany, i que es sentin orgullosos de pertànyer i viure en la que, per a mi, és la millor parròquia del país.

En aquesta mateixa línia de fragilitat, tenim la gent gran, els nostres padrins, la gran majoria dels quals tenen pensions molt baixes. Per ells també suposa un problema el fet de poder garantir el pagament del lloguer dels seus habitatges.

Cal que pugui haver-hi un impuls coordinat amb Govern per construir habitatges amb lloguers socials; tothom té dret a un habitatge digne. Moltes de les nostres famílies necessiten que fem un esforç per tal de poder establir ajudes, crear avantatges socials. Penso que convé insistir en l’obligació que es garanteixi a tots els ciutadans a tranquil·litat de poder viure d’una manera digna, no tant sols sobreviure.

Les famílies amb fills han de poder cobrir les necessitats de tots els seus membres, i sobretot les dels nens. Ja sigui a les escoles bressol, o a l’hora d’adquirir el material escolar dels nostres infants. Cal trobar la fórmula per tal que aquestes despeses no suposin un llast per a l’economia familiar. És el que volem Progressistes-SDP, a Escaldes-Engordany i arreu del país.

Necessitem estar al costat del nostre jovent; ells representen el futur d’Escaldes-Engordany.

Per aquest motiu volem implantar un Servei d’Atenció al Menor, col·laborant de manera activa amb el Ministeri d’Afers Socials. Hem de poder garantir el seu benestar i evitar la vulneració dels seus drets, així com evitar el maltractament. En aquesta mateixa línia, manifestem el ferm propòsit de lluitar contra el maltractament, tant físic com psicològic.

Sí, el nostre futur es troba representat pels nostres infants, i el passat i, per extensió, la nostra memòria històrica està dipositada en els nostres avis. Han de tenir totes les facilitats del món per poder viure amb tranquil·litat, després de treballar durant tota una vida. Prop nostre, tan sols trobem llars privades pels avis, amb un cost que queda en una gran majoria de les vegades, fora de l’abast de força persones i famílies.

Per això ens proposem implicar-nos en la construcció de llars per als nostres avis, que tinguin un cost assequible per a tots. És el seu dret i el nostre deure. Han de poder viure en un lloc cèntric, que es pugui adaptar a les necessitats de cadascun i que sigui assumible per a tots, en funció de les pensions de jubilació que cobren.

No ens podem quedar quiets sense fer res. Volem un comú proper a la gent, un comú que s’apropi als ciutadans, no pas un comú assegut a la poltrona per atendre sol·licituds mecànicament, de manera despersonalitzada. Hi ha molta feina a fer. Per nosaltres el més important són les persones ja que sense elles no tenim una parròquia, sinó uns espais públics buits de contingut.

La nostra parròquia és important, i els nostres ciutadans encara més.