Des del Napoleó que esdevingué 49è Copríncep d’Andorra, passant pel president Roosevelt, carismàtic redreçador de la Gran Depressió dels Estats Units, s’ha anat mantenint la referència als cent dies de gràcia que s’atorguen als governs nous, tant locals com nacionals.

És un període en què els nous equips de govern gaudeixen de la màxima confiança de la gent, tant la dels seus votants com de la resta d’institucions. És el moment, doncs, de demostrar que hi ha un projecte real darrere del programa electoral.

Per això, les primeres mesures que es prenguin seran les més importants. A més, han de ser conscients que seran observats amb lupa, tant pels que fan oposició política com per la resta de la població.

Per sobre de tot, han de mirar de no oblidar, ni defraudar, les persones que els van portar allí on són: els seus votants. Tampoc poden donar l’esquena a aquells que no ho van fer, o als que no van poder.

Un bon governant és aquell que pren decisions tenint en compte els interessos generals. Per tant, seria lògic que aquells que els donen suport comprenguessin que no es pot matar tot el que és gras. Que també cal tindre presents les diferents sensibilitats a l’hora de prendre una decisió.

Es tractaria que tothom cedís una mica per tirar endavant, amb diferències però sense conflictes, els projectes més importants. S’ha de demostrar la capacitat de gestió de la qual fins ara només es presumia.

Però, més encara, la dels nous equips de govern que hagin protagonitzat una alternança política. Es tracta de constatar si es té, o no, la capacitat de generar confiança i optimisme entre la població. Molt optimisme!

També és vital, per als continuistes, que en els primers cent dies puguin ser capaços de demostrar fins a quin nivell valoren la transparència de la seva gestió. Perquè només es té una primera oportunitat per causar una primera impressió. La resta són relacions públiques.

Tot i que, per a la majoria de persones, la primera impressió és la que compta. Tradicionalment, durant els cent dies de gràcia, no és ben vist criticar els nous governants. Més aviat es tractaria de respectar una mena de lluna de mel, de tres mesos, entre administradors i administrats.

Un període inicial de descoberta mútua, durant el qual es forjarà la impressió que acompanyarà els votants, fins a les properes eleccions quadriennals.