La carta en cadena més antiga que es coneix és la Carta del cel. Ja l’any 1795, explicava una conversa imaginària entre Jesús de Natzaret i el rei Abgar d’Edesa. Incloïa una amenaça de desgràcies per a aquells que la rebessin i decidissin desfer-se’n, en comptes de fer-ne còpies i repartir-les.

Dos segles després, les maleïdes cartes en cadena continuen circulant, ara en format electrònic. Avui dia, quan la tecnologia ens permet accedir a un oceà d’informació, les mentides suren, talment els plàstics que embruten els mars.

Actualment vivim immersos en una epidèmia d’informació falsa, la perillosa infodèmia, que va plena a vessar de “fets alternatius”. Per aquest motiu, ens toca combatre-la sense treva.

Els darrers dies tothom que fa servir un mòbil haurà rebut missatges desinformant-lo sobre el coronavirus. Tot i que la majoria de les mentides virals es creen per interès polític, electoral o comercial, en un tema com el coronavirus, semblen voler provocar una reacció xenòfoba entre la població. Què es pot fer, doncs, per tallar aquestes cadenes de missatges?

Primer de tot, no divulgar informació falsa sobre l’epidèmia. Si la informació que t’arriba és alarmant, cal dubtar des del primer moment sobre la seva veracitat. Algú ha rebut missatges reenviats que parlin de com prevenir la infecció amb mesures d’higiene? No, oi? Això, doncs, ja ens hauria de fer pujar la mosca al nas.

En segon lloc, cal matar el missatger. Aquest cop sí. No n’hi ha prou amb llegir en diagonal aquestes notícies falses que ens pretenen alarmar. Cal anar més enllà. Cal combatre-les, per nocives i perjudicials.

Com? Enviant al mateix grup per on t’ha arribat un missatge demanant no divulgar informació falsa, i fer-ho tantes vegades com calgui. S’ha d’aconseguir que les persones que reenvien missatges amb una certa facilitat, entenguin que enviar missatges enganyosos està tan mal vist com tirar-se un pet al mig d’una reunió.

En definitiva, cal que les persones propenses a reenviar tot el que els arriba al seu terminal acabin entenent que fer-ho és d’imbècils. Per alguna cosa es va inventar el manual de bones maneres a la Xarxa, la Netiquette.

Al capdavall, només els usuaris de les xarxes socials, fent pressió sobre els seus contactes, poden evitar el reenviament de mentides o notícies falses, fins a acabar amb la propagació de tantes ximpleries.