El documental Honeyland narra la història d’una dona de muntanya que decideix deixar d’implicar-se en res que facin aquells que es dediquen a depredar els recursos naturals al seu voltant.

Na Hatidze Muratova és una abellaire tradicional que obté els pocs diners que necessita venent part de la mel que fan les seves abelles. Això li permet viure tot tenint cura de la seva mare.

Al seu poblet del nord de Macedònia, sense electricitat ni més aigua que la de la font de la plaça, ella va fent emprant les tècniques ancestrals de l’apicultura natural, heretades dels seus avantpassats. Cada cop que col·lecta les bresques de mel de les abelles, els parla tot dient: “La meitat per a vosaltres, la meitat per a mi.”

Aquesta actitud tan simple encarna la Gran Lliçó de la Sostenibilitat, subjacent durant tot el film. En aquest, a més dels personatges que hi surten, també hi són presents, sense esmentar-los, el canvi climàtic, la pèrdua de la biodiversitat i l’explotació dels recursos naturals.

La pel·lícula mostra com el despoblament de les muntanyes és causat per la persistent sequera, així com el col·lapse de les colònies d’abelles és provocat per una apicultura que només busca el lucre immediat. Tot un missatge, doncs, per a una societat que només pensa a agafar-ho tot, en comptes d’agafar només el que es necessita.

Sense parar-se a pensar que cal assegurar-se l’endemà, tant el nostre com el dels que ja venen al darrere. En definitiva, el documental és d’una bellesa cinematogràfica espectacular.

Tant és així, que porta aconseguits més de trenta reconeixements des de la seva estrena, encara no fa un any. Enregistrat amb il·luminació natural diürna, i les espelmes nocturnes, la seva narració és commovedora, així com el tractament dels personatges, íntim i colpidor.

S’hi troben representades les diferents actituds que ens han dut a fer malbé un món que vam rebre en bon estat. El món que ara està gastat, trencat, i gairebé abandonat a la seva sort.

Per això ens cal un món totalment nou. Regenerat. Habitat per uns humans que facin seu el lema “la meitat per a vosaltres, la meitat per a mi”. Sota una única divisa: “Justícia i Equitat.”

En conclusió, vist com el patriarcat ens ha portat on som, només seguint l’exemple de dones de teia com l’abellaire Hatidze es podrà regenerar aquest món, profundament malalt.