Les darreres setmanes l’associació Assandca s’ha tornat a pronunciar sobre l’atenció que reben els malalts de càncer. El president de l’entitat manifesta que al país no hi ha estadístiques suficients pel que fa a les persones que pateixen la malaltia. D’altra banda, l’oncòleg de l’hospital ha explicat que cada any es diagnostiquen a casa nostra 200 casos nous d’aquesta malaltia.

El que ben segur realment provoca les manifestacions de l’Assandca, és el fet que la unitat de radioteràpia que s’havia d’instal·lar al país s’ha bandejat. No es crearà.

Remuntem-nos a les darreres eleccions generals. El partit de Xavier Espot, DA, que ara governa en coalició, va prometre crear una unitat de radioteràpia. Ho va prometre i s’hi va comprometre davant de la ciutadania. Ho va escriure la companya Marian Sanchiz en una finestra publicada a El Periòdic el 6 d’agost de 2019: “(…) Aquesta unitat estava projectada, amb dotació pressupostària i concurs públic per a la construcció de l’edifici.”

Malauradament, el ministre de Salut, el senyor Martínez Benazet, va tancar la carpeta de la unitat de radioteràpia perquè “(…) no s’amortitzaria la instal·lació d’aquest servei i quedaria obsolet en poc temps”. Per a DA, allò que l’Estat no pot “amortitzar”, ja siguin escoles, programes de formació professional o teràpies mèdiques, no cal fer-ho. I, a més, hi afegeixen, amb posat seriós, el tema de l’obsolescència.

Mentrestant, els malalts de càncer viatgen tres hores al matí, tres hores a la tarda, durant cinc dies a la setmana, al llarg de les setmanes que duren les sessions de radioteràpia. Les condicions físiques d’aquests malalts no són pas les més optimes per viatjar, sigui per l’edat, per la malaltia o per ambdues coses a l’hora. És probable que cap familiar els pugui acompanyar, o que el malalt no tingui família. Si es maregen o tenen dificultats per caminar, han de comptar amb la bona voluntat de la persona que assegura el servei de transport i que, a efectes emocionals, no és del seu entorn familiar.

Malgrat les promeses electorals, els nostres malalts de càncer –perquè són nostres i demà podem ser qualsevol de nosaltres– continuen havent de sortir fora del Principat per seguir el tractament que els van prometre i publicitar, a bombo i platerets, el mes d’abril passat. Les promeses electorals de DA ja sabem que només comprometen els que les escolten, no els que les llancen alegrement.

És possible que hàgim interpretat malament la negativa del Govern d’instaurar una unitat de radioteràpia. El 17 de febrer passat, el ministre Martínez Benazet va publicar un article en el qual lloava els avantatges del tractament personalitzat que es dispensarà als malalts de càncer als hospitals de França (Tolosa), o de Barcelona, Sant Pau (Sant Joan de Déu per als infants), el Clínic…

Doncs donem-li la volta a l’argument. Creem una unitat de radioteràpia, de la qual es puguin beneficiar no tan sols els malalts d’Andorra, sinó també els dels països veïns que viuen a prop. Els desplaçaments serien molt més curts i obtindríem un major benefici, no monetari, però sí de salut.

Darrerament hem sabut que el Sant Hospital de la Seu d’Urgell volia signar un conveni a fi que la gent de la comarca pugui beneficiar-se dels serveis del nostre hospital. Es podria fer el mateix amb la unitat de radioteràpia. I qui diu la Seu d’Urgell, repeteixo, pot ser altres nuclis de població propers, arreu del Pirineu.

De moment, atesa l’obsolescència de les promeses, continuarem com fins ara. A la gent de l’Assandca sols els puc dir que continuïn batallant: la queixa mai implica despesa ni es queda obsoleta amb el temps. Al contrari, posa en evidència la mala política dels que no fan el que diuen i ho redueixen tot a un fals estalvi.