Ens enfrontem a la major crisi de la nostra generació, però hem de reconèixer que som afortunats. Primer, perquè devem ser l’únic país del món que té com a ministre de Salut un metge especialista en malalties pulmonars. Segon, perquè la població ha fet gala d’un comportament exemplar, en adoptar les mesures establertes per controlar l’epidèmia. Tercer, perquè el sistema sanitari ha estat capaç de resistir l’impacte de la crisi. Quart, perquè tot plegat ens ha fet adonar de les nostres febleses com a Estat independent, de dret, democràtic i social.
Ara haurem d’aprendre a conviure amb el coronavirus per tirar endavant. També haurem de prendre decisions que marcaran les nostres vides durant els propers anys.
Tanmateix, hem de ser conscients que estem anant cap a un món totalment diferent, que avui ningú sap com serà. L’única certitud és que serà com nosaltres vulguem. Per tant, haurem de triar entre diferents alternatives. Per exemple, una de les primeres decisions a prendre serà si establim una vigilància totalitària o si promovem l’empoderament ciutadà.
Perquè avui dia la tecnologia permet vigilar tothom, a tot arreu, en qualsevol moment. Governs i empreses ja ens encalcen, sense que ens n’adonem. Ens vigilen i manipulen impunement, per tal de vendre’ns un producte o un polític. Poca gent és conscient que els cervells més brillants treballen per les plataformes que monetitzen les nostres dades, en comptes de fer-ho per deixar un món millor de com l’hem trobat.
Per tal d’evitar la manipulació de la població cal empoderar-la bastint un nou contracte social i oferint uns serveis públics potents i competents, en els quins confiar.
Coincideixo amb l’historiador i filòsof Yuval Noah Harari, quan afirma que és possible protegir la nostra salut i aturar l’epidèmia de coronavirus sense haver d’instituir règims de vigilància totalitaris, sinó més aviat empoderant els ciutadans.
Perquè una població automotivada i ben informada sol ser molt més poderosa i eficaç que una població controlada i ignorant. Andorra ho està fent bé, confiant molt més en les proves exhaustives, la informació veraç i la cooperació voluntària d’una població ben informada. Seguim així.
