“No ens podem permetre que ens paguin l’aeroport països que tenen una posició estratègica contraposada a la que té França, i no només no ens ho podem permetre sinó que no ens ho hauríem ni de plantejar”. Amb aquesta contundència es va expressar ahir el president de Progressistes-SDP, Jaume Bartumeu, que va carregar contra la ministra d’Afers Exteriors pel seu “silenci” davant l’anunci fet per l’ambaixador de Turquia en la recent visita al Principat que el seu país estava disposat a finançar l’aeroport que la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis vol impulsar a Grau Roig.
Sense entrar a “valorar si el projecte és o no viable”, Bartumeu va lamentar que amb el seu silenci la titular d’Afers Exteriors estés adoptant “posicions contraposades a la del cap d’Estat”. En aquest sentit, el líder de Progressistes-SDP, que es va mostrar convençut que el “desgavell” a l’executiu es deu al fet que “hi ha al Govern persones que es pensen que són l’elit del país i que s’han cregut que poden fer una política internacional diferent a la dels nostres veïns”, va recordar els interessos contraposats entre França i Turquia en el conflicte de Líbia.
Així mateix, Bartumeu, que va reclamar que “algú ha de posar seny on manifestament hi ha desgavell”, va carregar també contra el cap de Govern, Xavier Espot, pel conveni signat amb “un notari cessat pel propi Govern” pel qual s’acceptava una cessió de béns, com són els protocols notarials, que no es podia fer “ja que ja eren de l’Estat”.
D’altra banda, la integrant de l’executiva de la formació progressista Elisabet Zoppetti va evidenciar la preocupació de la formació per la situació econòmica i especialment per la viabilitat del sistema de pensions. En aquesta línia, Zoppetti va criticar el “discurs alarmista” que va fer el president del Fons de Reserva de Jubilació (FRJ), Jordi Cinca, en la darrera compareixença parlamentària, lamentant que amb “el discurs de la por” es vol promoure els fons de pensions privats, una opció que “no tothom es pot permetre” i més després de com “han quedat les economies familiars després del confinament”.
