Gabriel Pérez/ Toni Solanelles 

L’oposició en bloc (socialdemòcrates, centristes i els dos consellers no adscrits de Renovació Democràtica) van expressar ahir la necessitat d’un consens d’Estat per afrontar la difícil situació en què ha quedat Andorra després de l’avís de la comunitat internacional, a través de la visita del representant del Copríncep francès, Christian Frémont.

Durant la compareixença extraordinària d’Albert Pintat davant el Consell General -en la darrera sessió de la legislatura-, els representants del PS, RD i CDA+Segle 21 van mostrar-se favorables, amb diversos matisos, a un acord que permeti actuar conjuntament per fer els canvis que es precisen per sortir de la llista negra de paradisos fiscals. De la seva banda, el cap de Govern va defensar la feina feta, que, va reiterar, marca “el camí correcte”.

Així, el president del grup socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va formular “una petició de cooperació a totes les forces polítiques” que tindria com a primer principi “el compromís d’agilitzar les reformes pel nou model econòmic mitjançant un acord nacional per a les relacions amb Europa”. Els altres punts de la proposta serien un “pacte pel treball, la cohesió social i el desenvolupament econòmic”, i “integrar les posicions de tothom per defensar la nostra inclusió en el sistema financer internacional”. El conseller del PS va indicar que l’acord s’hauria de traduir “en una iniciativa responsable que comporti que el nou Consell discuteixi i adopti “una norma legal” que estableixi, “per un període transitori” fins enllestir la reforma fiscal i els convenis de doble imposició, l’intercanvi d’informació a la demanda amb els països veïns. Això seria “una prova concreta, ferma i clara” de la voluntat d’Andorra per cooperar.

Un futur en joc

Des del grup centrista, Enric Tar­rado també va fer una crida “per treballar plegats” i va demanar “mirar endavant perquè ens juguem el futur”. El parlamentari de CDA+Segle 21 va retreure a Albert Pintat que “durant tota la legislatura ha optat per conduir un tema de tanta rellevància pel seu compte i sense buscar l’opinió de les altres forces polítiques”. De la seva banda, el conseller de Renovació Democràtica Ricard de Haro va indicar al cap de Govern que “la responsabilitat que diu que esgrimeix l’ha d’ampliar a més persones”, i li va exigir que “consulti d’altra gent que la consultada fins ara i miri al mil·límetre cada pas que faci”.

Bartumeu, Tarrado i De Haro van respondre d’aquesta forma al discurs de Pintat, on havia desgranat durant gairebé tres quarts d’hora la feina realitzada en els darrers anys des del Govern per aconseguir un objectiu, el de sortir de la llista negra de l’OCDE (i les d’Espanya i França, va afegir), que ja hi figurava en el seu parlament d’investidura. El cap de l’executiu va recordar les gestions fetes amb l’organisme internacional, els acords assolits amb Espanya, Portugal o Luxemburg per, tan bon punt estigui definit el mapa fiscal del Principat, iniciar converses per tancar amb aquests Estats convenis de doble imposició o l’aprovació del paquet de lleis econòmiques. El polític lauredià va reiterar el seu convenciment que, amb tots aquests passos fets, “Andorra no es mereix estar a la llista de països no cooperants” i que “s’anava en la bona línia” fins que tres circumstàncies -la crisi financera internacional, l’escàndol fiscal de Liechtenstein i el cas UBS que enfronta Suïssa i els Estats Units- “han fet canviar la situació”.

Pintat va assegurar que “hem avançat”, tot i que també va admetre que “anar més bé no significa necessàriament anar tan bé com ens agradaria”. El cap de Govern va avançar que “continuarem en la nostra línia” i va indicar que “confiem en un compromís amb els nostres interlocutors (OCDE, l’Elisi i Matignon) i la signatura d’una carta que satisfaci el G-20 en la seva reunió a Londres”. El mandatari va voler fer una crida a l’optimisme en afirmar que “en aquest nou món que està naixent [un nou capitalisme sostenible, transparent, ben regulat i supervisat], Andorra estarà entre els països guanyadors”, i, segons va indicar, per aconseguir-ho “cal perseverar en la via de modernització i continuar les reformes iniciades”, que permetran que el país “en surti enfortit”.

Retrets del PS

Com s’esperava, la intervenció més crítica amb el Govern va provenir de les files socialdemòcrates. Jaume Bartumeu no va estalviar-se retrets a la gestió liberal, que va qualificar de “quatre anys d’una operació de dissimulació adreçada a disfressar la realitat i a minimitzar les conseqüències de l’immobilisme”. El líder del PS va culpar l’executiu liberal de “fer perdre al país quatre anys” i va voler remarcar que la situació actual és “fruit d’una estratègia equivocada”, que ara topa de ple amb la ferma voluntat de la comunitat internacional de posar fi a l’opacitat de tots els paradisos fiscals.

Davant això, Bartumeu va avisar que “gairebé no hi ha marge de negociació” i va alertar que “com més triguem, més plomes hi deixarem”. Una vegada més, va mostrar-se partidari d’anar cap a un model d’acords com els que ja tenen França i Espanya amb Suïssa, però va deixar clar que abans d’asseure’s a parlar “primer hem de moure fitxa” amb la creació de la norma legal abans esmentada. El líder del PS va comentar que “Andorra ha d’avaluar si li convé més defensar el secret bancari i l’opacitat o bé reforçar els lligams amb els veïns; triar si vol ser amb Europa o d’esquena a Europa”.

Les crítiques del cap de llista de L’Alternativa van materialitzar-se també en l’àmbit de la lluita contra la corrupció. El polític socialdemòcrata va denunciar al ple que des del Grup d’Estats Contra la Corrupció del Consell d’Europa (GRECO) s’ha assenyalat que Andorra no ha seguit diverses indicacions de l’informe fet sobre el Principat el 6 de desembre del 2006. Bartumeu, que va recordar que “es van donar 18 mesos de termini”, va explicar que “ens han recriminat que només s’han atès de manera satisfactòria un terç de les recomanacions; les altres només han estat parcialment recollides i almenys dues no han estat ateses”.

Entre aquests incompliments, el dirigent socialdemòcrata va destacar les disposicions sobre la manca d’un mecanisme de protecció per als funcionaris que assenyalin sospites de corrupció o l’absència d’una regulació rigorosa dels conflictes d’interessos i les incompatibilitats dels responsables públics. “No heu fet res”, va retreure Bartumeu al Govern, “i el resultat és que la credibilitat de l’executiu liberal, que estava al gener força malmesa, ja és sota mínims”.

Comiat del síndic

El que ja no resta sota mínims si no acabada del tot és la legislatura. I així ho va evidenciar el síndic general, Joan Gabriel, que va aprofitar els minuts previs a l’aixecament de la sessió extraordinària d’ahir per posar el punt final institucional al període legislatiu. Gabriel va agrair “l’alt grau d’implicació de totes les persones que hem tingut la distinció de poder servir el nostre país”. El polític massanenc va al·ludir a “l’experiència i les vivències” que han compartit durant pràcticament quatre anys els electes que ara acaben la feina. I va “formular un desig” dirigit als propers consellers: “Diàleg, consens, sentit comú i molta sort.”

Mateu afirma que cal garantir la “comoditat” de Sarkozy al G-20

La ministra d’Afers Exteriors, Meritxell Mateu, va explicar que una de les prioritats de l’executiu és “aconseguir que el copríncep Sarkozy se senti còmode al G-20”. Així, la ministra responia a les declaracions del president de la República francesa del cap de setmana a la reunió preparatòria de la cimera. Sarkozy va insistir en la necessitat d’imposar taxes concretes als estats amb l’etiqueta de no cooperants, ja que “una regulació sense sancions és com si no existís”, segons el mandatari francès.

“És important que el nostre Copríncep no estigui en una posició incòmoda”, va dir Mateu, “ja que no tan sols és cap d’Estat d’Andorra, sinó que tutela la banca de Mònaco”, un Estat que també figura a la llista negra. La ministra va recordar que el veritable problema que viu el Govern amb l’Elisi “és bàsicament una qüestió de calendari”. Per la titular d’Exteriors, els convenis per evitar la doble imposició que es volen aconseguir “implicarien l’intercanvi d’informació fiscal, que a la pràctica és com si eliminéssim el secret bancari”. Malgrat això, Mateu va recordar que abans de signar els acords amb Espanya i França calia “aprovar la llei de comptabilitat, la llei de societats i el nou marc fiscal”. Per la ministra, el que ha provocat el conflicte és que “ara hi ha més pressa, i ens han imposat un timing nou”.

Mateu també va expressar la “preocupació” per les constants amenaces de sancions que es van donar durant la preparació de la cimera del G-20, que posteriorment es van repetir en una trobada entre el president francès i el primer mandatari de la República italiana, Silvio Berlusconi. “El problema és seriós, ja que els polítics no saben què fer per aturar la crisi, i amb els paradisos fiscals han trobat un bon pretext per actuar”, va comentar la ministra. És per això que considera la situació “injusta”, i posa en relleu que per exemple Suïssa manté “una posició privilegiada”.