Ja n’hi ha prou! De qui és responsabilitat que es pari l’assetjament escolar? Perquè sembla que el Ministeri d’Educació no té voluntat de posar pals a les rodes a aquesta xacra que està castigant als infants del país.

Són conscients que el bullying és un arma de destrucció que es carrega la vida dels joves i que els marcarà tota la vida?

Sentim a parlar sovint de campanyes contra el bullying, la comunicació cloroform sí que no para, però els progressistes estem cansats de veure que són només cortines de fum de cara a la galeria.

El bullying, ho acceptem o no, és maltractament. Jo, com a progressista, ho entenc així.

L’Escola ha de tenir eines per poder erradicar aquest problema que cada dia és més gran.

Tots coneixem el fil o filla d’un amic, familiar, conegut, company de feina, que pateix aquesta xacra que neix a les escoles i marca a aquests infants per tota la seva vida.

«Mama no vull sopar, a l’escola em diuen gorda». Així comença sovint un problema que, en no res, es tornarà en un trastorn alimentari, una depressió. La vida d’aquesta noia canviarà i no només en patirà les conseqüències la família, també ens afectarà a tots, doncs començarà un nou dessagnament de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que és de tots.

Ingressos hospitalaris primer de curta estada i, poc a poc, més llargs, visites a psicòlegs, psiquiatres, llistes de medicaments que aniran canviant segons l’ànim de pacient. I arriba així el fracàs escolar. Tancaments a casa i autoaïllaments de les víctimes.

Potser que el Ministeri de Salut també hauria de donar un bon cop sobre la taula, posar-se seriós amb el ministeri d’Educació i demanar que facin el que toca, que es posin mans a la feina.

I quan arriba el desgast econòmic de les famílies, tanta despesa que no està coberta acaba passant factura, perdre dies de feina, pagar desplaçaments fora del país per trobar ajuda…

Sort en tenen de les ajudes del Ministeri d’Afers Socials, que tot i que els maregen portant papers i omplint sol·licituds, encara els atorguen ajudes.

Aquest Ministeri d’Afers Socials també hauria de donar una bona tibada d’orelles a Ministeri d’Educació. Seria útil que entre tots els ministeris es comenci a treballar en xarxa, comunicant-se i no passant-se la pilota, cada vegada més grossa, d’un costat a l’altre. Segurament si es fes l’exercici de saber on neix el problema es podria abordar de manera més ràpida.

Sigui com sigui, el bullying li toca a qui li toca, perquè algú el mira amb ulls diferents. El que els progressistes volem denunciar en aquesta tribuna és que no solament es fa un dany terrible a joves, infants i adolescents, sinó que el cost social i econòmic de l’assetjament el paguem tots, perquè els diners públics són de tots els contribuents i això fa que ens afecti.

Els progressistes convidem al Ministeri d’Educació a llegir el nostre programa de les passades eleccions generals. Hi trobaran propostes positives que podran recollir. Si ho fan ho agrairem tots i totes. Els nois i noies que pateixen l’assetjament també els estaran agraïts.

Stop al bullying ja!