Autoprotecció familiar

Autor: DELFÍ ROCA
Font: DIARI D'ANDORRA
Publicat el: 1 de Novembre de 2021

La darrera setmana va saltar a la palestra la campanya del govern austríac per fomentar l’autoprotecció entre la població. Amb un eslògan molt precís: “Què fer quan tot s’atura”. Un escenari previsible és el d’una apagada general del subministrament elèctric durant més d’una setmana.

Gràcies a les polítiques d’autoprotecció, en cas de catàstrofe, la ciutadania estarà preparada per resistir el cop durant uns dies. Per tant, les administracions podran actuar més ràpidament per restablir els serveis bàsics, ja que podran destinar tots els recursos públics a resoldre l’emergència.

En relació amb els plans d’autoprotecció, la majoria de països en tenen. Andorra també. El país dels Pirineus, a través del Departament de Protecció Civil i Gestió d’Emergències, divulga els consells d’autoprotecció que s’haurien de seguir. Especialment els plans familiars d’emergència, que serveixen per anticipar-se a l’arribada de la catàstrofe. Quelcom semblant a l’exercici d’aprendre a posar les cadenes de neu a les rodes del cotxe quan fa bon temps. Els que no ho fan són els que, maldestres, reneguen quan les han de posar en plena nevada, destorbant la circulació.

Per això cal que les persones mirin d’estar preparades davant l’adversitat. Per no destorbar. No s’ha de fiar tot en les administracions. Sense quasi adonar-nos-en, començant per la salut, i acabant per la seguretat, ens hem desplaçat des de l’autonomia familiar fins a la dependència administrativa.

En una època com aquesta, plena d’incertesa, val la pena ser caut i pensar en la família. També en la comunitat amb la qual es conviu, mirant de no ser una càrrega. Per poc que es pugui, val la pena informar-se a www.protecciocivil.ad del que cal fer per autoprotegir-se un mateix i la família.

Es tracta d’aplicar el sentit comú. I també de prendre consciència que l’autoprotecció és el primer pas per recuperar la llibertat que hem anat cedint alegrement a les administracions. Perquè, pensant amb antelació en les necessitats pròpies es deixa de ser una càrrega per a la comunitat.