Andorra ha enviat una delegació a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, l’anomenada COP26. Una delegació proporcional a les nostres dimensions com a país. En canvi, és la del Brasil la que encapçala el rànquing, amb 479 persones acreditades per negociar.

El que pocs saben és que la delegació més gran enviada a Glasgow no representa cap país. És el lobby negociador que representa les companyies de combustibles fòssils. Entre totes han acreditat 503 lobbistes per defensar els seus interessos. Gràcies a les seves pressions, han aconseguit la prolongació de la cimera. Déu-n’hi-do, com s’estan guanyant el sou els retardadors!

El que aquestes companyies proposen són falses solucions, inventades per evitar la fi de l’ús dels combustibles fòssils. En canvi, el que caldria esperar de la COP26 és una dràstica i ràpida reducció de les emissions. També que es garantís l’accés universal a energies netes, solars o eòliques, controlades democràticament, de propietat pública o comunitàries. La resta és marejar la perdiu, per tal que els més afavorits per la situació actual perdin els seus privilegis.

Tot plegat és una simple operació de rentat de cara per a la majoria de dirigents i corporacions. Precisament, la d’aquells que gràcies al seu pes polític i econòmic haurien de liderar les innovacions de cara a una nova situació. Unes innovacions que ens allunyin del sistema actual, devastador per al planeta i per a milions de persones arreu del món.

Tal com apunten els ecologistes, caldria, sense més dilacions, establir sistemes de mobilitat sostenibles; reduir el transport internacional de persones, aliments i béns, fomentant el que és local; apostar per un sistema alimentari just i climàticament sostenible, basat en els principis de l’agroecologia i la sobirania alimentària. Sense oblidar el maneig comunitari dels nostres sistemes naturals i boscos.

En definitiva, enfront de les falses solucions hi ha alternatives reals. La ciutadania ja lidera iniciatives comunitàries d’energies renovables, transformant el nostre model alimentari a través d’agroecologia, frenant la desforestació, denunciant i plantant cara a la impunitat corporativa.

Per això es necessita un canvi de model a tots els nivells, liderat per persones que mirin per l’interès general. I que posin el medi ambient al centre de les polítiques.