Fa unes setmanes s’ha publicat l’índex de preus al consum, el famós IPC. Aquest any s’ha fixat en el 3,3%. Gairebé tots els preus s’han apujat, i sembla que ja portem un increment acumulat del 3,6%. L’expressió popular de “com n’està de car tot!”, no ha estat mai tan encertada i reflecteix amb exactitud la realitat del món en el qual vivim.

Hom pot esperar que els salaris també pugin segons aquest percentatge. O sigui que quan arribi la propera nòmina, detectem immediatament aquest augment del 3,3%, esperat i desitjat.

Però la realitat s’entossudeix, no a fer que toquem de peus a terra, sinó que caiem a terra de cop. Sí, efectivament, ens poden incrementar el salari d’acord amb el famós índex, però també hem de pensar que s’apugen altres coses. I una d’elles és el lloguer de les llars. I això no canvia ni millora el problema que teníem a 31 de desembre del 2021. El manté al mateix nivell.

L’1 de desembre del 2021, el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, publicava la Llei 30/2021, de l’11 de novembre, de mesures de protecció i de flexibilització del mercat d’habitatge, de les condicions essencials dels habitatges de preu assequible i de millora del poder adquisitiu, que no estableix en cap cas la congelació dels lloguers.

En l’exposició de motius, la llei parla del fet que si es formalitza un nou contracte de lloguer d’habitatge que queden desafectats de la pròrroga forçosa, la renda que es fixi no superarà un increment del 10% de la renda actual. Sí, és cert, també s’han fixat les condicions dels habitatges de preu assequible, en l’article 3 de la llei 30/2021, però també diu que “el Govern ha d’aprovar el procediment per calcular el preu assequible dels habitatges de lloguer i els requisits d’accés a l’habitatge de preu assequible mitjançant reglament”.

En el debat del Consell General, en el qual s’ha aprovat el pressupost de l’any 2022, no s’ha detectat cap tipus de política destinada a la creació d’habitatges a preus assequibles. Un tant per cent molt elevat de la població del país considera que el tema de l’habitatge és una gran preocupació, però el pressupost es perd en vaguetats.

El tema de l’habitatge aguditza de manera exponencial les diferències entre els ciutadans. Mentre que hi ha gent que es pot permetre pagar fins a tres milions d’euros per adquirir un pis a una de les Torres en construcció a la parròquia d’Escaldes, hi ha conciutadans del nostre país que no poden assumir un lloguer amb els salaris que cobren. I sí, l’IPC ha pujat un 3,3%, increment que s’aplicarà als salaris, però també als preus dels lloguers dels habitatges. Estem a la mateixa casella de sortida: l’increment del salari se’l menja el preu del lloguer.

Un ministre del Govern ha manifestat que vol aprofitar l’antic edifici del centre hospitalari de Santa Coloma, adequar-lo i dedicar-lo a pisos socials.

Hom es pregunta com s’ho farà Govern per aturar la caiguda de rocs a la zona, motiu pel qual l’edifici romania sense ús.

El resum de tota aquesta situació no és altre que, malgrat les grans paraules, els informes d’uns i altres organismes, la taula d’habitatge, etc., avui en dia el treballador d’aquest país té serioses dificultats, primer a trobar un pis de lloguer, i segon a poder pagar aquest lloguer cada mes.

És trist, molt trist, que gent que coneixes et digui que no ha tingut altre remei que llogar un pis a la Seu d’Urgell perquè al seu propi país no ha tingut aquesta oportunitat.

Hi ha ciutadans del Principat d’Andorra que han de sortir del país per poder viure, però quatre, que en tenen molts, es poden permetre el luxe de pagar molts euros, en edificis monstruosos al bell mig de les nostres muntanyes. Amb aquesta política bona part dels treballadors d’aquest país esdevindran transfronterers.

Com diuen les padrines, on anirem a parar?