El mes de maig passat, Andorra ha arribat a un IPC del 6,5%, circumstància que no ens ha de sorprendre, ja que es dona pràcticament a nivell mundial. Però com hem arribat a estar així? És degut al conflicte entre Rússia i Ucraïna? Potser no del tot.

Ens hem de remuntar a l’any 2020, en plena crisi del coronavirus, i amb dues de les grans economies mundials en greu perill. Parlem dels EUA, i de la UE. Per tal que l’economia no caigués encara més, ambdues van prendre la mateixa decisió: posar més diners en circulació. A nivell europeu es van utilitzar sobretot per comprar actius com deutes exteriors, o oferir més liquiditat a la banca, però el mètode americà potser no va acabar de ser el més encertat.

Els EUA van utilitzar aquest diner extra també per crear subsidis i transferències d’efectiu tant als treballadors com als sectors més fràgils. Això va provocar una bonança econòmica general, on les empreses tenien accés a crèdits tous, i els treballadors a millors salaris en general. I què fa la gent quan té més diners? Doncs gastar.

La compra de béns duradors (béns que no es desgasten de pressa, com poden ser els electrodomèstics o vehicles) es va incrementar als EUA un 30% el 2020, provocant que les cadenes de subministraments es trenquessin, i creant una oferta limitada (recordeu la crisi dels microxips de fa un temps?). Això va provocar que moltes fàbriques no poguessin servir, ja no productes dins del mercat americà, sinó components fabricats a altres països, i si una fàbrica de components de, per exemple, Xina, no pot servir, no pot servir a nivell mundial, encara que la principal demanda sigui només d’un país.

I què passa quan hi ha més demanda de productes, juntament amb una oferta limitada? Doncs una apujada dels preus, i si les circumstàncies fan que perduri en el temps, doncs ens trobem exactament en la definició d’inflació.

Però Jerome Powell i Christine Lagarde (responsables econòmics de EUA i la Unió Europea), no van tenir present que, donant les indicacions de posar més diners en circulació, crearien una inflació? És clar que sí, però aquesta inflació hauria d’haver estat transitòria i controlada. El que no s’esperaven era el conflicte rus-ucraïnès, que ha provocat que aquesta inflació es dispari encara més, i sobretot, que no pugui ser gestionada.

Així doncs podríem dir que la inflació ha estat creada per la combinació de la crisi del coronavirus, l’actuació econòmica sobretot dels països que han injectat diners directament en el teixit ciutadà, i el conflicte rus-ucraïnès.

Malauradament, només hi ha un mètode efectiu per aturar una inflació, i és apujar els tipus d’interès, per tal de provocar que la gent gasti menys, ja sigui perquè li interessa mantenir els diners estalviats al banc per guanyar-ne més, o bé perquè la gent que té préstecs, en apujar-se aquest interès, hagi de pagar més diners als bancs, tenint menys diners per gastar.

Això pot provocar que l’economia deixi de créixer, baixi l’activitat econòmica durant mesos, i baixi el PIB, els ingressos de les famílies i les vendes en general. O sigui, hi haurà una recessió.

I finalment un comentari respecte a les declaracions del ministre Jover. Segons el ministre de Finances, la inflació és del 6%, però tenim la sort que la inflació subjacent és només del 2%. Per a qui no ho sàpiga, la inflació subjacent es calcula traient els productes energètics (gasolina, electricitat), els aliments no elaborats (carn, fruita, peix…), i els serveis concertats (transport, telefonia).

És a dir, que “tenim la sort” que els pisos, joies o l’alcohol només té aquest 2%, però el menjar, gasolina i els serveis al ciutadà, sí que s’apujaran de moment aquest 6%.

Convido el Govern que reflexioni amb una frase atribuïda a Karl Marx: “L’obrer té més necessitat de respecte que de pa”.