Els progressistes volem una societat solidària que inclogui la joventut, no una societat que els faci viure de manera precària. En el nostre programa del 2019 fèiem propostes amb un sí rotund al progrés del jovent d’Andorra. Estàvem i estem convençuts que el joves són part essencial de la societat. Tenen inquietuds, problemes i idees pròpies.

A l’hora de tractar els problemes del jovent cal, doncs, un enfocament polític transversal, defugint de polítiques oportunistes o discriminatòries. El jovent és el futur i el país el necessita preparat. Per això és tan important que hi hagi recursos, però recursos de qualitat. No s’hi valen mitges tintes ni que les coses es facin sense escoltar-los, per acabar el mandat dient «hem fet la feina i l’horitzó 2023».

Volíem i volem dotar de mitjans els Departaments d’Ensenyament Superior i de Joventut perquè puguin efectuar un seguiment de tots els joves que estudien i treballen a l’estranger, perquè no perdin el contacte amb la realitat i l’evolució del seu país.

També és molt important disposar de recursos econòmics, humans i materials, per millorar els programes existents per evitar la violència a les escoles. Cal reforçar el projecte esquí-estudi i ampliar-lo a d’altres esports, a la formació artística i a la formació musical, per desenvolupar el potencial d’aquells joves amb talent especial.

I no s’ha treballat prou des del Govern per garantir la seguretat jurídica a totes les titulacions obtingudes abans del procés de Bolonya.

Preocupa molt llegir als mitjans de comunicació noticies que diuen: «Les titulacions professionals que emet Andorra fora del Principat tenen un valor molt minso». «Diplomes i batxillerats professionals avalats pel Ministeri d’Educació no serveixen…». Així ho ha reconegut el Govern en resposta a una consellera de l’oposició. Quedem esgarrifats: com podran entrar en el món laboral si no està reconeguda la seva titulació? Això sí, ens diuen que ho arreglaran i donaran solució. Quin despropòsit tot plegat! Quina manca de planificació una vegada mes!

Els progressistes, que escoltem els joves i som coneixedors dels seus neguits proposem dissenyar programes específics per a joves i adolescents amb risc d’exclusió que tinguin la pràctica esportiva com a eix principal i crear programes destinats al foment d’hàbits saludables.

També caldria fer un gran esforç per impulsar la creació d’una veritable consulta jove per donar informació i ajut als joves en temes vinculats a la planificació familiar, l’alimentació i l’obesitat o bulímia, el consum de drogues i alcohol, la gestió de conflictes sense violència, la salut sexual i reproductiva, la prevenció de conductes de risc, o la prevenció de malalties de transmissió sexual.

Dissortadament, al no ser previsors, ens trobem amb un país on els casos d’adolescents i infants en risc s’ha desbordat. Tot i que al Govern ara volen fer coses, arriben molt tard. No «són casos puntuals», com va dir el que era aleshores ministre d’Afers Socials, Víctor Filloy. La realitat és tossuda, i ara és molt alarmant.

Un govern ha de ser previsor, saber escoltar i ha de saber anticipar-se als problemes. Continua sent molt necessari facilitar l’accés a la pràctica esportiva a les famílies que pels seus ingressos no s’ho puguin permetre. I també promoure la inclusió de les dones en l’àmbit esportiu, impulsant el seu paper en el món de l’esport i fomentant l’esport femení.

Cal escoltar el jovent obrint canals de comunicació perquè pugui participar de la vida pública de forma efectiva. Són ciutadans. No ho oblidem!