L’excap de Govern i president de Progressistes-SDP, Jaume Bartumeu, veu “urgent” que es redueixi l’endeutament de l’Estat per fer-lo sostenible i evitar arribar a una situació equiparable a la que va viure Grècia ara fa 8 anys. Així ho va exposar ahir en la presentació del segon quadern elaborat pel Centre d’Estudis i Recerca Socialdemòcrata (Ceres): Deute públic, preocupació pública. La problemàtica del deute andorrà.
L’estudi s’ha fet amb la participació de la consultora Tracis i de dos exministres de Finances, el liberal Ferran Mirapeix i el socialdemòcrata Pere López.
D’entrada, Bartumeu va mostrar-se preocupat perquè l’increment del deute s’hagi destinat a cobrir despesa i no a crear capital públic. “Augmentar la despesa pública sense pensar que les necessitats de la societat s’han de pagar amb la riquesa que es genera i no endeutant-se és una temeritat”, va afirmar, perquè la situació suposa “hipotecar les futures generacions”.
Així, va demanar no defugir el debat i establir un “acord d’Estat per redreçar el futur de les finances públiques”. Va explicar que els últims 11 anys l’endeutament s’ha incrementat un 109%, arribant als 1.302 milions d’euros, i la pressió fiscal ha passat d’un 17,9% a finals del 2009 al 25,5% el 2021. A més, les despeses financeres han crescut un 56% els darrers dos anys i ja arriben a representar el 0,69% del PIB.
Sobre l’impacte de l’augment dels tipus d’interès, es calcula que cada increment d’un punt en el cost del finançament del deute actual representaria en el futur una càrrega addicional de 13 milions d’euros anuals.
Per mirar de fer sostenible el deute públic, doncs, caldria obtenir un superàvit primari als comptes públics o un cost de finançament del deute inferior a la taxa de creixement nominal del PIB. I tant una com l’altra les veu “molt lluny”. De fet, va ser clar: “aquest quadern és una esmena a la totalitat al que hagi dit el ministre Jover sobre l’impacte de l’increment dels tipus d’interès”.
D’altra banda, també es veu imprescindible incrementar el ritme d’execució de les inversions en aproximadament 25 milions cada any. Això sí, apostant per unes inversions amb la màxima “rendibilitat econòmica i social”, que generin riquesa i més recaptació tributària.
Un altre element clau és la millora de la “disciplina fiscal”, fita que en cap cas suposa incrementar impostos, sinó simplement “que tothom qui hagi de pagar un 10% pagui un 10%”.
Les conclusions són clares: els canvis són “urgents” perquè si no s’actua, “Andorra es trobarà cara a cara i de manera molt incòmoda amb els seus creditors”, i això podria portar a una “situació semblant a la de Grècia fa vuit anys”, en la qual “ens obligarien a fer les reformes que, ara, els governants no volen fer”.
Així, va afirmar que cal començar reduint el dèficit estructural. “No es tracta de reduir dèficit de cop”, va assenyalar, però sí fer un pla d’amortització a deu anys del deute acumulat. La idea seria reduir-lo en mig punt anyal a partir del pròxim exercici pressupostari.
Finalment, va demanar que s’imposi “el seny i la responsabilitat d’Estat” per davant del “càlculs polítics” per poder assolir la fita.
