El dia 27 de setembre Europa tremola amb l’aparició de tres fuites als gasoductes Nord Stream 1 i 2, però les circumstàncies en què han aparegut aquestes fuites fan pensar. Inicialment, ja hi havia indicis que més que un accident, hauria estat un sabotatge, més que res per detalls com que, en principi, les fuites van aparèixer pràcticament a la vegada, per posar un exemple.

Des del primer moment, Alemanya ja ha mostrat la creença que podia ser un fet provocat més que un accident, però quan l’Institut Sísmic suec afirma haver detectat dues explosions tot just abans de les fuites, aquesta sospita ha quedat clarament confirmada.

Això obre un ventall de possibles autors que, és clar, s’acusen entre ells. Però, qui pot sortir beneficiat amb aquest acte? Per una banda, tenim Ucraïna, que estant en guerra amb Rússia. Qualsevol atac a una infraestructura d’aquesta última li fa avançar cap a una possible victòria, però sabotejar un gasoducte on Europa està implicada, potser faria que aquesta es replantegés posicions polítiques respecte del conflicte bèl·lic.

Rússia per la seva part, fent un atac de falsa bandera, podria pressionar encara més a Europa sense quedar malament, ja que en lloc de tancar l’aixeta del gas per decisió pròpia, podria justificar que, en l’estar danyats els dos gasoductes, encara que vulgui portar gas, no pot. Però danyar els gasoductes el que provoca és que Rússia es quedi sense el comodí d’oferir obrir l’aixeta del gas a Europa.

Per un altre costat, tenim als Estats Units d’Amèrica. Segons The Wall Street Journal el creixement del preu de l’energia en el nostre continent ha provocat la migració de moltes indústries des d’Europa cap Amèrica, com seria el cas de ArcelorMittal, la companyia siderúrgica més gran a escala mundial, amb seu principal a Luxemburg, i que no fa massa ja va anunciar el tancament de la producció en dues plantes germàniques, i el plantejament de creació de noves estructures a Texas. Aquesta circumstància pot fer sospitar que el fet que el preu de l’energia pugui baixar de nou després d’un pacte amb Rússia, tornant la competitivitat a Europa, hagi fet que els Estats Units actuïn.

També tenim el nou paradigma de la compra de gas per part d’Europa, que abans no tenien en compte als Estats Units, i ara ha esdevingut un gran client. I és que portar gas per vaixell abans era impensable, ja que el gas s’ha de liquar pel transport, i el principal problema per Europa era que després s’ha d’invertir l’estat a gasós de nou, i no hi havia estructures per fer-ho, ja que són molt cares, i portar gas de Rússia era molt més barat.

Ara s’ha trobat que, reconvertint els mateixos vaixells de transport en factories per transformar el gas de nou en territori europeu és possible i molt més econòmic, i a més tenint l’avantatge que és una factoria mòbil. Això també seria un motiu per pensar que els Estats Units han estat qui ha provocat els danys. Però Brussel·les està decidida a investigar el fet molt seriosament, i actuar amb contundència davant l’autor, i potser per als Estats Units, el risc de ser descoberts no compensaria els guanys.

El joc del «Cluedo» ja ha començat.