El president de Progressistes-SDP, Jaume Bartumeu, considera la fórmula presentada pel Govern i l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) per poder disposar de prestador d’última instància “no resol res” i qualifica de “veritable fantasia” pretendre que amb unes reserves internacionals “puguem estar tranquils” si alguna entitat es troba amb un problema de liquiditat.

Setmanes enrere el ministre de Finances, Eric Jover, i el director general de l’AFA, David Cerqueda, van presentar el projecte de llei de creació de reserves internacionals i accés del sistema financera a assistència en forma de provisió urgent de liquiditat, un text que permetrà que l’AFA exerceixi de darrer prestador gràcies a les reserves internacionals que té l’Estat, avui xifrades en 240 milions. L’Executiu utilitza el mecanisme ELA (Emergency Liquidity Assistance) que utilitza, per exemple, el Banc Central Europeu per facilitar liquiditat a una entitat financera que pugui necessitar-ne en un moment determinat.

Bartumeu assenyala que si mai hi hagués un problema de liquiditat d’una entitat del país, “vist els passius que tenen, superaria amb escreix aquests 240 milions”, per la qual cosa no amaga que “és millor això que res”, però des del seu punt de vista el mecanisme “no resol res”.

De la mateixa manera recorda que un prestador d’última instància és “una entitat bancària estatal o pluriestatal d’una solidesa a prova de terratrèmol que no té uns diners per prestar que ja siguin fruit d’un endeutament de l’Estat”, per aquest motiu insisteix que “no és amb els nostres deutes que podrem donar liquiditat als bancs als quals els devem els diners que els volem deixar”. Per Bartumeu, la solució seria que aquesta figura recaigués en el Banc de França, el d’Espanya, “o millor, el Banc Central Europeu”.

Sobre el fet que en la presentació s’informés que l’FMI avalava el sistema, el president de Progressistes-SDP afirma que “només l’avala tècnicament, però no financerament, que és el que ens hauria de preocupar”. En aquest sentit assegura que “a mi no em tranquil·litza que es digui que el prestador d’última instància anirà a pouar de les reserves internacionals, que repeteixo, són deute públic andorrà”.

De fet, assenyala que a finals de setembre el Comitè Europeu del Risc Sistèmic va formular un “advertiment general” assenyalant tres riscos: l’augment dels tipus d’interès, “que perjudicarà la capacitat de les famílies i empreses de retornar els préstecs”, la caiguda del preu dels actius financers, “que pot comportar un efecte bola de neu”, i el fet que els bancs europeus, tot i estar més ben capitalitzats i amb millors reserves que durant la crisi del 2008-2009, “tenen tots els números perquè molts clients no paguin”.

I a partir d’aquí, diu, “avisen que cal vigilar amb la solvència de les entitats bancàries”, per la qual cosa, deixa clar que “la roda de premsa del ministre i el director general de l’AFA no em tranquil·litza, sinó que em fa augmentar la preocupació”.

Finalment, alerta de les informacions dels darrers dies sobre la situació de Credit Suisse, el segon banc més gran de Suïssa. “Hi ha molts rumors de la caiguda del banc i això està creant pànic entre els inversors”, explica, afegint que “ja es diu que aquest banc és massa gran per caure”. Però des del seu punt de vista, “si a Suïssa tenen angoixes i els inversors s’atabalen, no crec que estiguem en situació d’anar traient pit”.