L’Èxode és el segon llibre de la Bíblia que explica la història de la fugida en què els israelians abandonen l’esclavitud d’Egipte per la força. Avui dia s’entén per èxode el moviment pel qual una població en massa deixa el lloc d’origen i s’estableix en un altre país o en una altra regió.

Després de llegir les cruels declaracions de la ministra d’Habitatge, Conxita Marsol, i del cap de Govern, Xavier Espot, en una clara actitud de cinisme polític, podem arribar a la conclusió que l’operació ja fa temps que està passant a Andorra de manera silenciosa (la pujada dels preus del lloguer no és gratuïta), però encara no havia estat mai objecte d’un programa de Govern.

Es recolzen en el seu programa electoral EG23, que miro i remiro i només trobo un punt en què es diu alguna cosa sobre el tema de la descongelació dels lloguers i dels contractes d’arrendament:

Pàg. 8 EG DA: “En la mesura que s’atenuï la situació de tensió actual, revertirem les mesures d’intervenció de les rendes de lloguer i de pròrroga forçosa dels contractes.”

Jo no sé on s’ha vist “l’atenuació de la tensió actual” per cometre una indecència verbal com aquesta. Dubto molt que en tres mesos de responsabilitat ministerial es noti cap “atenuació” de la situació.

Enviar a viure una part dels treballadors fronteres avall és una manifestació de menyspreu que només pot sortir de boques classistes, insolidàries i egoistes quan no es vol resoldre a casa els problemes. Anem bé amb les relacions amb Espanya!

Com escrivia dissabte Joan Ganyet, “pot encolomar-se a una petita ciutat de 12.500 habitants […] la resolució dels colls d’ampolla nacionals?” Qui és el govern d’Andorra per pretendre desmuntar un desenvolupament urbanístic per rebre l’arribada de treballadors comunitaris o extracomunitaris, bona part dels quals andorrans?

Com deia Ganyet, “la Seu no pot, ni vol [ni en té cap obligació, afegiria jo] fer-se càrrec de la sanitat, l’educació, els serveis socials, l’habitatge, etc., d’una allau de persones […] ni hi està preparada, ni li convé entrar en una espiral perillosa ni ara ni en un previsible futur”.

Té tota la raó. Si el Govern d’Andorra no té capacitat per solucionar o contenir el problema de l’habitatge, que ho reconegui, i que no ens faci passar vergonya aliena per les seves pretensions d’expulsió.

Espanya no té cap obligació d’assumir la migració andorrana. Els seus nacionals són una cosa, però els andorrans?

Amb aquestes declaracions el Govern d’Andorra està envaint clarament i sense embuts l’Administració d’un altre estat sobirà. Intento interpretar de totes les maneres possibles les paraules ofensives de Marsol i d’Espot sobre com espolsar-se les responsabilitats que tenen davant de la ciutadania. Però ho han deixat clar: “Si no pots viure aquí, marxa”.

Som molts els ciutadans i ciutadanes que fa anys que vivim pensant en l’èxode, perquè ja tenim en ment que quan se’ns acabi el contracte de lloguer i s’aixequin les congelacions haurem de marxar del nostre país. El pitjor de tot és que la gran majoria ja no pensa en les zones frontereres sinó a no tornar mai més a un país que els fa fora sense miraments. Un país, en definitiva, que no ens estima.

Recordo quan el cap de Govern responia amb contundència al president de l’Associació de Propietaris de Terres, Josep Duró, que manifestava sense cap mania que qui no pogués viure a Andorra hauria de marxar. Espot responia rebutjant de front aquesta idea, dient que no podíem comparar-nos a altres països (referint-se a Mònaco) i que els ciutadans “havien de poder triar si viuen a Andorra o a la Seu”. Potser era per no semblar tan extremista i treure més rèdit durant la campanya electoral.

Però ara, un cop reelegit i amb una majoria absoluta, veiem que el cap de Govern no s’amaga, i està en la línia de l’èxode.