David Astrié va encendre fa alguns dies el debat sobre l’ús de l’espai públic a Andorra la Vella, posant en evidència dues visions oposades sobre el disseny de la ciutat. Al seu missatge a les xarxes socials, ens va presentar una comparativa visual molt clara: d’una banda, un model de ciutat que prioritza els vianants, amb espais públics amplis, segurs i accessibles per a tothom; de l’altra, un model que converteix els cotxes en els veritables protagonistes del carrer, reduint l’espai per a les persones i deixant al racó la mobilitat universal i sostenible.

Ho comparteixo plenament. En l’última dècada, s’havia avançat notablement en la transformació d’Andorra la Vella cap a un espai més humà i pensat per a tota la ciutadania. La peatonalització de diversos carrers va tenir resultats molt positius: no només va millorar la seguretat, també va revifar l’activitat econòmica i va generar un entorn més agradable tant per als residents com per als visitants.

La ciutat començava a deixar enrere la seva dependència excessiva dels vehicles, apostant per un model més modern i just per a tothom. Ara, l’actual majoria comunal d’EnClar sembla que hagi decidit fer un pas enrere. Zones que anteriorment eren totalment peatonals s’han tornat al domini dels cotxes.

Aquesta decisió és especialment greu perquè contradiu directament les promeses fetes durant la campanya electoral. Ens havien assegurat que seguirien potenciant la peatonalització i fomentant una ciutat per a les persones, però ara veiem que s’estan fent passos en la direcció contrària. Això no només trenca la confiança de la ciutadania, sinó que frena el progrés cap a una ciutat més accessible, sostenible i segura.

El debat sobre l’ús de l’espai públic no és només una qüestió tècnica, és una qüestió ètica de model de ciutat i de país. Portem massa dies on les obres a les voravies s’han convertit en un parany per a les persones amb problemes de mobilitat i això determina la seva autonomia i independència a l’hora de moure’s per la parròquia.

Apostar per la peatonalització és apostar per un futur on Andorra sigui un lloc més habitable per als seus residents i més atractiu per als visitants. Retornar espai als cotxes és una visió retrògrada que només beneficia a alguns i que no s’alinea amb els reptes del segle XXI.

És hora de defensar de veritat un model de ciutat que posi les persones, a totes, al centre.