La democràcia, un dels pilars fonamentals sobre el qual s’ha construït el món modern a Occident, té l’essència en la participació ciutadana, el respecte pels drets fonamentals i la separació de poders. Però la democràcia no està exempta de riscos quan és manipulada. I, en moltes regions d’Orient, la manca de democràcia genera desafiaments importants per a la llibertat i el desenvolupament social.
D’altra banda, en algunes democràcies occidentals, el principi del “govern del poble” s’ha vist erosionat per diversos flancs. Un, el més preocupant, és el fenomen de la «democràcia liberal», on governs elegits democràticament utilitzen el poder per restringir les llibertats fonamentals, manipular la justícia i controlar els mitjans de comunicació, per servir-se.
Aquest fet es manifesta en països on els líders, un cop arriben al poder gràcies a la democràcia, promouen polítiques que la debiliten. És a dir, utilitzen la democràcia com un cavall de Troia, per eliminar-la.
Un altre risc significatiu és la influència desmesurada dels interessos econòmics en la política. L’existència de lobbys poderosos, que financen campanyes electorals i exerceixen pressió sobre els legisladors, ha creat una democràcia cada cop més controlada pels grups d’interès (que volen el retorn de la seva “inversió”).
A més, la polarització extrema ha convertit el debat polític en una lluita constant entre faccions, amb l’ús de la desinformació i les notícies falses a través de les xarxes socials, que ha fomentat una fragmentació social que impedeix el debat. Aquest circ mediàtic ha permès l’ascens de líders populistes que aprofiten i exploten el malestar social per justi- ficar el seu poder.
El desencís ciutadà amb la política (o anti-política) ha portat a una baixa participació electoral en molts països occidentals. La ciutadania se sent aliena al sistema polític, el risc d’abstenció massiva augmenta i afavoreix aquells populistes que busquen manipular els processos democràtics per als seus propis interessos.
En moltes regions d’Orient la democràcia continua sent un ideal llunyà. Països amb règims autoritaris utilitzen diverses estratègies per mantenir el poder, incloent-hi la repressió política, la censura i el control de l’opinió pública. La manca d’institucions democràtiques fortes impedeix el desenvolupament d’una societat civil independent i limita les oportunitats de la ciutadania per participar activament en la vida pública.
Els governs autoritaris (siguin d’Orient o d’Occident) justifiquen la seva manca de democràcia argumentant que el seu model proporciona estabilitat i creixement econòmic. Aquest discurs ha pogut ser efectiu a curt termini, però a llarg termini, la manca de drets polítics i de llibertat d’expressió provoca inevitablement tensions socials. En aquests països hi ha poques opcions per expressar el desacord, perquè qualsevol intent de dissidència és durament castigat. A més, la ingerència d’actors externs, ja sigui mitjançant el suport a governs autoritaris o a través de la geopolítica, ha frenat la salut democràtica.
Cap sistema polític és perfecte, ho sabem, però la democràcia, quan és genuïna i ben gestionada, continua sent l’única eina per garantir la llibertat, la justícia i el progrés. Tant a Occident com a Orient, el repte principal és assegurar que els governs serveixin els interessos de la majoria i no dels qui volen perpetuar-se en el poder a qualsevol preu, utilitzant la democràcia com a excusa per arribar-hi.
