La seguretat pública és, sens dubte, un dels actius més importants i més valorats del nostre país. Per això s’ha convertit en una de les preocupacions més recurrents en el debat ciutadà entorn de l’Acord d’associació.

La seguretat ha estat també un dels pilars de tota política pública responsable, però cada cop amb més intensitat, ha esdevingut un terreny fèrtil per a lectures demagògiques i el foment de pors poc fonamentades, sovint al servei de rèdits partidistes o d’estratègies electorals.

En aquest context, el Pacte d’Estat vol fer una crida a la responsabilitat política, oferint una explicació transparent i contextualitzada de la vinculació entre l’Acord i la seguretat.

Andorra ha acordat una solució adaptada a la seva realitat, que permetrà als andorrans residir, estudiar, treballar o jubilar-se a qualsevol país de la UE amb els mateixos drets que els europeus. És una fita històrica que reforça els drets d’avui i garanteix noves oportunitats per als ciutadans de demà.

Però per venir a residir a Andorra, s’establiran controls i limitacions. El sistema manté tres quotes amb llindars mínims molt restrictius: 372 autoritzacions per a treballadors, 14 per a passius i 53 per a temporers (si s’hagués aplicat l’any passat). Per posar-ho en perspectiva, recordem que el 2024 es van concedir 5.665 autoritzacions per a treballadors, 590 per a passius i 1.104 per a temporers. Aquest nou sistema permetrà garantir el control del flux migratori.

També s’han assolit mecanismes de control de seguretat excepcionals a la UE, com una autodeclaració d’antecedents penals obligatòria, controls sistemàtics per a professions sensibles i verificacions a la resta, especialment si es considera que hi pot haver un risc. L’Acord també manté la denegació d’entrada, l’expulsió i el foragitament.

Els qui s’oposen a l’Acord sovint ometen, de manera calculada, que Andorra ha aconseguit incloure una declaració específica sobre seguretat, segons la qual s’ha de tenir en compte l’impacte real dels comportaments individuals al país. Aquesta menció és cabdal, ja que la seva interpretació modula, únicament per a Andorra, l’abast i les conseqüències de la majoria de delictes penals, i així ho han d’interpretar els tribunals andorrans i els europeus. Així, la Comissió va entendre que no té el mateix impacte introduir 50 grams de cocaïna per la frontera del riu Runer per distribuir-la a Andorra que pel port de Marsella per distribuir-la a França.

Andorra, recordem-ho, no formarà part de Schengen i per tant  mantindrà el control i la presència policial als dos punts fronterers. En aquest context, a més, Andorra està negociant amb la Comissió Europea un acord sobre gestió de les fronteres (EES) que reforçarà els controls de seguretat als nacionals de països tercers que viatgin o vulguin residir a Andorra.

Però més enllà dels canvis legals, hi ha altres consideracions que també cal tenir presents: (1) les dades europees (Eurostat) mostren que la gran majoria dels europeus que es desplacen dins la UE tenen perfils professionals i econòmics altament consolidats; busquen oportunitats i contribueixen positivament als països on s’estableixen. (2) Els estudis científics, molts recollits en l’anàlisi d’impacte de l’AR+I,  demostren que no hi ha correlació entre immigració i criminalitat. De fet, els principals factors que impulsen la criminalitat són la manca de formació i de cohesió social i una baixa qualitat de vida. Andorra és un bon exemple d’aquesta correlació: tot i el fort creixement poblacional no ha sofert un augment de la delinqüència vinculada a la immigració. Bona part de les infraccions estan relacionades amb el turisme. (3) Vinculat a l’anterior, el 2024 Andorra va rebre 9,6 milions de visitants, que equival a unes 26.000 persones al dia, que poden romandre al país fins a tres mesos sense presentar cap antecedent penal.

Andorra ha estat, històricament, un país d’acollida. Un país que ha crescut gràcies a l’esforç, el talent i la diversitat. Honorem el camí recorregut i assumim el compromís de deixar un futur digne i ple d’oportunitats per als qui vindran.

Davant dels discursos que alimenten la por i la desconfiança, que de manera tendenciosa intenten assimilar els ciutadans de la UE a un probable augment de la delinqüència, cal recuperar el seny i el sentit comú. L’Acord d’associació no posa en risc la nostra seguretat. El risc real és que la desinformació i la crispació distorsionin el debat i impedeixin valorar amb objectivitat el contingut i les implicacions pràctiques i reals de l’Acord i, de manera general, de les relacions d’Andorra amb la Unió Europea.