El candidat a cap de Govern de l’Alternativa, Jaume Bartumeu, va apel·lar aquest dimarts a passar de l’economia de l’egoïsme a l’economia del bé comú en el transcurs de la primera reunió pública dels socialdemòcrates. L’acte va tenir lloc al Prat del Roure d’Escaldes-Engordany, on davant de més de 300 persones el líder socialdemòcrata va defensar la necessitat de canvi i de “superació del liberalisme conservador” que, després de 14 anys ha portat el país a la situació actual.

I és que per Bartumeu, que va retreure a l’executiu liberal que responsabilitzi la crisi econòmica i fincera mundial de la difícil situació del Principat, el canvi “s’ha convertit ja en una exigència de la societat”, i més després de veure com el “desgavell liberal” a fet, entre d’altres, que “s’hagi posat en perill el coprincipat”, que “el dèficit de l’Estat rondi els 900 milions d’euros” i que “cada dia hi hagi més gent sense feina”.

Davant d’aquest panorama, Bartumeu, que va defensar i lloar l’equip de l’Alternativa i va recordar que es tracta de la primera força política del país i la única que és present a les set parròquies, va demanar el  vot pel projecte socialdemòcrata per dos objectius fonamentals com són “retornar al conjunt dels ciutadans el protagonisme que mai haurien d’haver perdut” i “per omplir de contingut el futur del país”.

En aquest sentit, el candidat a cap de Govern de l’Alternativa, que va lamentar que sembli que “només es parli de persones” quan ara “el que es tracta de dir és que es farà a partir del 27 d’abril”, va apostar per retornar al temps del Procés Constituent per “demostrar que els andorrans sabem arribar a acords” i va incidir en la importància que, sobretot en temps de crisi, que “l’acord intern de les forces polítiques sigui una norma de conducta”.

En aquesta línia, el dirigent socialdemòcrata tornar a llançar l’oferiment de dos grans pactes nacionals com són el que ha de permetre resoldre d’una vegada per totes l’encaix d’Andorra amb la Unió Europea, i el que ha de facilitar, amb la implicació de tots els agents econòmics i socials,  el canvi de model econòmic del país.

Així, Bartumeu, entre aplaudiments dels assistents, va fer una crida a “assumir junts unes llibertats col·lectives, que de fet són a la Constitució i que alguns volen trepitjar com vam veure el 14 de març passat”.

Per la seva part el número dos de la llista nacional, l’escaldenc Víctor Naudi a qui li va tocar obrir la reunió, va defensar l’equip humà que integra l’Alternativa contraposant-lo a d’altres que “reneguen del seu passat i ens volen enganyar sota un nom diferent” i uns tercers marcats per les contradiccions i que “no sabem si faran arròs de carn, de peix o si, finalment serà arròs bullit”.

Així, Naudi, que va lloar l’experiència de Bartumeu enfront la que tenen candidats com Joan Gabriel o Eusebi Nomen i va assegurar que “tenim el cap de Govern que Andorra necessita”, va fer una crida a l’elector per tal de “sumar el màxim” possible ja que “necessitem una majoria” i un govern fort.

Per la seva part, el cap de llista de la territorial d’Escaldes, Jordi Font, va ser l’encarregat de defensar la proposta fiscal dels socialdemòcrates i els avantatges que comportarà l’establiment d’un acord d’associació amb la UE, que permetria que les empreses, els treballadors i els estudiants del país es poguessin obrir al mercat europeu.

Així mateix, Font, que va lamentar “l’edifici fiscal ruinós” que té el país “gràcies a la improvització dels dos darrers ministres de Finances liberals”, va defensar reorganització dels impostos que proposen els socialdemòcrates, amb l’eliminació de bona part dels impostos indirectes i dels cànons de FEDA i Andorra Telecom, i l’establiment d’un IVA, d’un tipus de 5,5%, i d’un impost sobre els beneficis de l’activitat econòmica i sobre els rendiments del treball, aquest amb un topall de 35.000 euros anyals, d’un tipus del 10%.

Finalment, la segona candidata de la llista escaldenca, Rosa Gili,  va aprofundint en la repercussió que tindrà una reforma fiscal a favor de la protecció social, que “no s’ha d’entendre com una despesa, sinó com una inversió per construir una societat més justa”.