«Totes les persones han de tenir les mateixes possibilitats de desenvolupar plenament les seves capacitats a la societat, amb independència del seu sexe o altres condicions personals, i l’Estat ha de ser el responsable que s’assoleixi aquesta realitat».
Tota una declaració d’intencions del candidat socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, amb la que resumia la idea principal en què es basen les polítiques d’igualtat de l’Alternativa. El candidat a cap de Govern va defensar la igualtat social com a «activadora de l’economia», a més de per obtenir un «major grau de justícia social i d’aprofundiment de la democràcia». Així, considera les polítiques que volen fomentar la igualtat com «una aposta estratègica de desenvolupament socioeconòmic». Una de les propostes del PS en aquest àmbit és l’elaboració d’una Llei per a la igualtat efectiva, que defineixi un marc d’actuació i delimiti les accions concretes a desenvolupar. Més concretament, un govern socialdemòcrata crearia una secretaria per la igualtat, modificaria el marc regulador de les col·lectes de sang, aplicaria un pla nacional de tractament integral de la violència contra les dones i inclouria en l’educació obligatòria un temari específic sobre igualtat.
D’altra banda, en la reunió pública celebrada a Encamp, Bartumeu va parlar del seu programa d’urbanisme. Els socialdemòcrates proposen una reforma d’aquest àmbit, per respondre als «reptes urbanístics, econòmics i ambientals que Andorra té al davant», per flexibilitzar la modificació dels plans parroquials sense rebaixar les garanties i permetre l’ajornament o fraccionament dels imports equivalents a la cessió. La possibilitat de modificació tindria uns límits clars: el manteniment de la classificació del sòl i dels percentatges de terrenys de cessió obligatòria i el respecte dels drets atorgats als propietaris. Per a Bartumeu, aquestes mesures «permetran que els plans siguin uns mecanismes efectius i no una rèmora per al desenvolupament del nostre territori». L’ajornament del pagament de la cessió obligatòria evitaria que «la norma urbanística sigui un fre per a l’activitat constructora».
