El darrer dels debats d’Andorra Televisió (ATV) va tenir ahir com a protagonistes els cincs candidats a cap del Govern. Molts van ser els temes que es van tractar al llarg dels 100 minuts i escaig que va durar la vetllada, tot i que la trobada es va centrar en qüestions de fiscalitat, atur i relacions amb Europa.
Aquest últim va ser el tema pel qual es va encetar aquest cara a cara nacional. La relació amb Europa va centrar la primera part del debat. Tots els candidats coincidien en la necessitat de millorar la relació amb els veïns, però de diverses formes. D’una banda, Isabel Lozano mostrava el seu sentiment europeisme dient s’havia de decidir si es volien quedar “marginats en un racó i fer polítiques del passat o ser europeus”.
Jaume Bartumeu, per la seva banda, explicava que “Andorra ja no està en condicions de negociar l’aixecament del secret bancari”. Pel socialdemòcrata, “es podrien fer els deures molt abans del novembre”.
Eusebi Nomen, demanava “serenitat” i apostava per una relació amb Europa que “permeti a Andorra mantenir el secret bancari i tenir una bona relació amb els veïns”.
Joan Gabriel apostava per entrar en l’Espai Econòmic Europeu i per crear anells de comunicació amb els estats del costat que servissin per crear noves sinergies. Pascual, per la seva part, es va refermar en la necessitat d’anar a negociar i “no deixar imposar coses”, i seguir mantenint el secret bancari, i va alertar que s’ha d’anar amb compte amb el gegant europeu.
Com no podia ser d’una altra manera, l’IVA va ser present en el debat d’ahir a la televisió pública. El líder d’Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, va encetar la qüestió recordant als presents que la implantació d’aquest impost només comportarà una pèrdua de “competitivitat i de poder adquisitiu”. Aquesta temptativa de l’economista no va provocar l’efecte esperat en la resta de candidats, que van obviar la matèria fiscal fins que el líder d’Andorra pel Canvi va argumentar que el silenci no era sinó “un reconeixement del greu error” dels programes electorals de la resta de formacions. Va ser en aquest moment quan la resta de formacions van defensar el model fiscal que proposen.
Jaume Bartumeu va comentar que una bona prova que l’IVA és la figura impositiva indicada és que “hi ha quatre forces polítiques que ho preveuen i entenem que és la bona via”, va indicar el líder de l’Alternativa, alhora que considerava que “crear l’IVA i eliminar l’impost de mercaderies indirectes” no farà sinó “reactivar l’economia”.
No gaire diferents van resultar les paraules de Joan Gabriel respecte a aquesta figura impositiva i va exemplificar amb números els nivells de recaptació del Govern. “Recaptaríem 417 milions euros, l’Alternativa en recaptaria 447 i el model del no- IVA n’aconseguiria 117.”
De la seva banda, Isabel Lozano va ser més dura amb tota aquesta problemàtica i va indicar que l’IVA “és un fals debat”, que no ens acosta més a Europa, ja que es continua sense tenir drets “de vaga o d’atur”. Tomàs Pascual, un to poc allunyat de la crítica personal, va indicar sobre Nomen que “vol donar moltes classes i sembla que es mira molt al mirall”, en el sentit que poc trepitja el carrer per conèixer la realitat. Segons Pascual, imposar un IVA és una mesura de reactivació comercial, ja que al “turista li fa il·lusió la devolució de l’IVA”.
L’atur també va centrar una bona franja del debat, de nou amb dos fronts enfrontats, dividits en un Nomen capficat en la importància de no fer del subsidi d’atur un element estructural i un Bartumeu, Gabriel i Pascual defensant aquesta necessitat. La més crítica amb aquest tema, va ser de nou Lozano, que en la vessant més social d’aquesta problemàtica va demanar prou de “demagògia” i va fer una crida a la necessitat d’establir mètodes eficaços per acabar amb aquesta situació. Bartumeu no tan sols va reiterar la seva idea de crear un subsidi d’atur, sinó que va remarcar la creació d’una borsa de treball donat que actualment “no existeix, ja que ara només hi ha un servei de col·locació”. Nomen va discrepar de Bartumeu en la primera qüestió, indicant que el subsidi d’atur només farà que part de la ciutadania s’aprofiti i va coincidir en la necessitat d’establir uns plans de formació adients, alhora que es crea un “pla de xoc”. Gabriel, de la seva banda, va comentar la necessitat i proposta de crear un ministeri de treball, necessari “per posar en marxa la llei (sindical) i també fer front l’atur”.
En els darrers compassos del debat, Lozano i Pascual van treure a col·lació la qüestió de la nacionalitat, un tema a què tant Bartumeu com Gabriel i Nomen, no van fer cap mena de referència. En aquest sentit, el líder d’UNP, proposa reduir el temps per accedir a la nacionalitat a 18 anys, mentre que Lozano va indicar que una dècada és el temps adient per atorgar la nacionalitat a un resident.
Ja per concloure, els candidats van comptar amb dos minuts per demanar el vot, en què la tònica dominant va ser la necessitat d’un canvi de rumb per portar a Andorra a bon port i treure-la del “forat on es troba”, tal com van apuntar diversos candidats.
