Amb uns 1.200 vots de marge a Andorra la Vella, 450 a Encamp i 500 a Escaldes-Engordany Jaume Bartumeu va cimentar la victòria a la llista nacional. Les previsibles derrotes a la Massana, Canillo i Sant Julià de Lòria van ser menys doloroses del que s’havia previst i a sobre Ordino es va tenyir de vermell. Però els camins electorals són inescrutables i un resultat notablement millor que el del 2005 ha deixat el PS amb els mateixos consellers (6) que fa quatre anys. I això que els liberals han ajudat amb un enfonsament en la línia de les previsions que els ha portat a estar gairebé dos mil vots per sota dels socialdemòcrates després de 14 anys de veure’ls pel retrovisor. Abans dels comicis la major part de les apostes parlaven d’un 7-5-2 a la llista nacional. Però Andorra pel Canvi ha aconseguit estar per sobre i el tercer conseller impedeix que el proper Consell General tingui majoria absoluta de L’Alternativa.
Les sensacions postelectorals mantenen però algunes similituds amb el 2005. En el vot nacional hi ha dues Andorres ben diferenciades. Les parròquies centrals, les més poblades, s’han consolidat com a feu socialdemòcrata, mentre que Canillo, Sant Julià i la Massana mantenen un perfil de vot més conservador. L’única parròquia que ha girat totalment ha estat Ordino i el flux constant de nous habitants d’altres parròquies finalment ha portat al PS el fruit que fa tant temps cobejava.
Però les dues andorres cada cop estan menys lluny electoralment parlant. Els socialdemòcrates pugen arreu i com a mostra els resultats de L’Alternativa a Canillo, que eren absolutament impensables fa només dos anys.
Només a la Massana els reformistes han millorat els resultats del Partit Liberal el 2005, al mateix temps que el PS també ha anat a més. Aquesta equació tan sols s’explica per la condició de massanenc de pro de Gabriel. Amb qualsevol altre candidat sembla factible que L’Alternativa hagués estat la força més votada també en aquesta parròquia.
El bon resultat d’ApC s’ha de matisar ja que les parròquies en què la llista nacional ha rebut majors percentatges han estat a l’escalf de figures concretes: Enric Dolsa i Miquel Aleix. A Encamp el còctel entre ser la parròquia en què va néixer el projecte i que Ester París té molta tirada ha permès superar el 30% dels vots. En total han fregat els 2.800 vots, però sempre quedarà el dubte de quants eren del partit i quants de les figures amb llarga trajectòria política que li han donat suport.
Els Verds han tornat a decebre i la dimissió d’Isabel Lozano és la mesura més lògica. El projecte no ha qualllat i estar per sota dels 500 vots és una marca molt pobre. El missatge no qualla potser perquè està avançat al seu temps o perquè simplement posa massa èmfasi en temes que l’electoral ara no considera de primera necessitat.
Menció a part per a UNP. Un candidat amb 88 vots (menys que signatures de suport) mostra que les opcions marginals no poden tenir el mateix seguiment que les importants. Cal canviar les regles.
