El PS necessitava una quarta parròquia i la va tenir; volia la majoria absoluta, la va fregar amb les puntes dels dits, però se’n va quedar a les portes. La nit va ser curta, però es va fer llarga i el suspens no va faltar en cap moment. El destí va ser injust amb els socialdemòcrates: va esperar que s’haguessin decidit a celebrar la majoria absoluta de 15 consellers per rebaixar la victòria a 14. Majoria relativa. Jaume Bartumeu serà el cinquè cap de Govern, però la marea roja no ha estat suficient per ofegar ningú.
“Us he d’informar que els resultats definitius ens donen 14 consellers i no 15″, va explicar Bartumeu a una militància que ja festejava la majoria absoluta. El sistema de distribució d’escons de la llista nacional, que fa quatre anys va donar el sisè conseller al PS, li ha privat ara d’arribar al setè, que és, segons el líder socialdemòcrata, “el que moralment ens pertocaria”. Més d’un dels assistents a la festa del PS comentava que a mitja tarda ja hauria signat un resultat de 13 consellers. Per tant, si bé la satisfacció no era plena, sí que quedava per sobre de les expectatives de molts.
La nit electoral va començar d’hora al quarter general socialdemòcrata, instal.lat a la cinquena planta de l’Art Hotel. Des de les 20.45 hores del vespre, el número dos de la nacional, Víctor Naudi, va anar compareixent periòdicament per informar dels resultats, que el PS rebia amb més de mitja hora d’antelació que el Govern. Des del principi es va veure que la victòria a la capital seria aclaparadora, com també ho seria la diferència a la nacional.
Ordino seria la protagonista, però no al principi. Abans de pensar en una quarta parròquia, el PS patia per mantenir les tres que va aconseguir el 2005. Els dubtes es van esvair aviat a Escaldes: Miquel Aleix no tirava i CR quedava molt per sota dels resultats del PLA de fa quatre anys. Encamp es va resistir més: els socialdemòcrates resistien, però ApC els seguia molt a la vora i així va ser fins al final. El feu comença a donar símptomes d’esgotament i els territoris comanxe ja no ho són tant.
L’estàtua a la plaça
Els primers resultats coneguts d’Ordino pintaven bé: el PS guanyava a la llista nacional i els 100 primers vots escrutats de la territorial també s’inclinaven cap a l’Alternativa. Però la diferència només era d’un. A les 10 de la nit, ja era de 29 i Naudi apareixia notablement somrient. Pocs minuts després, però, corredisses pels passadissos: Berna Gaspà retallava la diferència amb Esteve López fins a 9, després 11… però el resultat final no va trigar en arribar: el PS guanyava la territorial per 46, el 41%, una victòria més rotunda que la del PLA el 2005 i que la de l’ACO a les comunals del 2007.
“Vaig a buscar un picapedrer per encarregar una estàtua de l’Esteve per a la plaça d’Ordino”, comentava un membre de la cúpula socialdemòcrata quan el resultat ja era segur. Diuen que va ser López qui va insistir en batre’s a la territorial, contra la voluntat de bona part del partit i dels seus líders. Sigui de qui sigui, l’aposta va sortir bé.
Tampoc no va sortir malament del tot l’aposta de Vicenç Alay a la Massana. Va perdre, però la diferència amb els liberals es va reduir a la meitat respecte als resultats de fa un any i mig. Una cinquantena de vots més i es farà el tomb, per molt unida que vagi la dreta. I Bartumeu ho va reconèixer, impecable: els primers en ser cridats a compartir l’estrada amb el líder van ser els derrotats a la Massana, Canillo i Sant Julià. Una dolça derrota, potser fins i tot més dolça que la victòria.
