La proposta d’associació amb la Unió Europea que defensen els socialdemòcrates i que, a la vista dels resultats electorals, serà la que acabi vertebrant el pacte d’Estat en la matèria preveu un acord que es pugui fer extensible a la resta de microestats europeus. No es tracta, tal com s’ha pretès algunes vegades, de fer un front comú per defensar especificitats i privilegis, sinó d’unir esforços per trobar elmillor encaix possible.

La professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Blanca Vilà, autora de l’Informe Andorra-UE 2009, contempla la possibilitat que l’acord d’associació estigui obert a la multilateralitat, en una fórmula que podria ser similar a la de l’Espai Econòmic Europeu (EEE). Si en aquell cas es tractava de donar sortida als membres de la residual EFTA (Espai Europeu de Lliure Comerç), en aquest cas es tractaria d’ajudar a la «necessària reconversió estructural » de microestats com ara Andorra, San Marino o Mònaco, que, a diferència de Liechtenstein, no formen part de l’EEE. De la mateixa manera que Europa ha previst polítiques per assegurar l’estabilitat dels Balcans, també es pot preveure una actuació concreta perquè aquests microestats procedeixin a l’obertura econòmica, a la transparència administrativa i a un major diàleg polític.

Segons s’argumenta a l’estudi, la mida reduïda del Principat seria un dels puntals de l’acord, ja que permetria incloure algunes excepcions o postposar en el temps l’assumpció de determinades obligacions. Tot plegat aniria encaminat al que tècnicament es coneix com a virtual membership, és a dir, a assegurar que Andorra gaudeix de les condicions d’un Estat membre de la UE sense que sigui necessària la seva adhesió, un procés que per al Principat seria massa costós ara per ara.

Això sí, tot i les excepcionalitats que es puguin preveure, l’estudi recomana incloure en el futur acord d’associació dos elements essencials: d’una banda, el conveni de Lugano II de competència judicial i reconeixement de decisions estrangeres, i de l’altra, la proposta de directiva sobre la transparència fiscal elaborada per la Comissió Europea el febrer passat. Totes dues anirien en la línia de lligar la futura associació a Europa amb el camí vers la transparència i la cooperació.

«ARQUITECTURA JURÍDICA» / Un dels principals esculls amb què el projecte del PS podria trobar-se seria la ratificació de l’acord, que ha de passar pels 27 estats membres de la Unió. Amb tot, l’estudi preveu que els continguts essencials de l’acord es puguin aplicar de manera immediata gràcies a una «arquitectura jurídica» ja emprada per la UE per als acords amb Albània o Croàcia.

S’han acabat els temps del ‘triatge de cireres’

La victòria del PS el 26-A potser pugui significar l’inici d’un temps des cerises per a alguns, però l’estudi de Vilà adverteix, igual que ho va fer Michael Emerson en el seu informe sobre Andorra, que els temps del «triatge de cireres» s’han acabat. És a dir, ningú, ni Suïssa, està ja en condicions de negociar amb Europa en quins àmbits es vol integrar i en quins, no. L’associació amb la Unió Europea i la consegüent integració al mercat comú és un tot o res. Es poden negociar especificitats, però no excepcions materials.

L’estudi elogia que l’acord de cooperació conclòs el 2004 pel Govern liberal ampliés els àmbits materials de la relació amb Europa, però en critica l’escassa efectivitat. «Les relacions són més àmplies, però també de més gran ambigüitat», diu Vilà. L’experta aconsella «afrontar la relació amb la UE de manera més expeditiva i immediata» i veu en l’acord d’associació ad hoc l’única sortida viable cap a una «adhesió virtual».