La política esportiva d’arreu és un tema menor o almenys és així fins que arriba el moment de fotografiar- se amb el campió del món o un gran esportista que llavors es transforma en un tema major que s’allarga, és clar, només fins sortir a la foto.

Per a molts no importa la política esportiva, sinó fer política en l’esport. La setmana passada les eleccions van dictaminar un canvi de Govern, L’Alternativa agafarà les regnes i més d’un interessat en l’esport del país, segurament, es pregunta… què hi diu el programa del PS? No sempre el Govern atén l’esport com el que és, una demanda social espontàniai tan estesa. Una política esportiva orientada a resultats amplis, estables i constants va molt més enllà d’assistir els atletes o entitats esportives. De poc serveixen els calés si els esportistes no tenen instal·lacions en condicions. Una bona política esportiva és crear les condicions de base per al desenvolupament del sector a través de la modernització de les infraestructures. El PS veu l’esport com a element educatiu i vol recuperar la gestió i la coordinació de l’esport escolar. Tot dirigit a crear esportistes amb un bon futur. Un altre dels detalls serà que buscaran modificar els procediments d’atorgament de subvencions i beques i la millor notícia està en la millora de les infraestructures esportives amb la creació de l’estadi nacional i també crear un centre de tecnificació esportiva d’altura per acollir esportistes d’alt nivell i de tècnics d’arreu.

Una estratègia que sobre el paper és força interessant i convida a l’optimisme, però esperem que aquestes idees no es rovellin dins d’un calaix. És cert que una política esportiva, potser, assoleix els fruits en finalitzar un mandat o ni tan sols això. Com a periodista esportiu demano que els polítics tinguin consciència de la transcendència social, econòmica i política que avui té l’esport al món. Esperem veure el River Andorra al més amunt del bàsquet espanyol, la selecció de futbol amb un estadi i el Butagaz a divisió d’honor…