Malgrat que encara no hi ha cap acord en ferm, les primeres trobades entre els dirigents de les tres forces que van obtenir representació parlamentària en les eleccions generals del 26 d’abril permeten ser optimistes i pensar que el famós diàleg i consens, tan repetit al llarg de la campanya electoral, acabarà fructifi cant en un acord que, tot i ser de mínims, permetrà que el país tingui l’estabilitat política i institucional necessària per afrontar amb garanties aquests moments difícils i els reptes de futur immediats.

És perfectament comprensible que, segurament en clau interna de partit i pensant en els seus votants, tant des de Coalició Reformista com des d’Andorra pel Canvi s’insisteixi, gairebé cada dia, en la conveniència de tirar endavant un govern de concertació, opció que, com tampoc pot ser d’altra manera, el Partit Socialdemòcrata rebutja una vegada rere l’altra. I és que per més que es busquin tot tipus de lectures, la ciutadania va expressar clarament les seves preferències el dia dels comicis i els resultats electorals són ben clars i no deixen lloc per a dubtes. És cert que el PS disposarà d’una majoria simple al Consell General i que per tant necessitarà buscar suports parlamentaris, però no és menys cert que és també el PS qui va guanyar les eleccions i qui per tant té la responsabilitat de governar. Caldrà que administri correctament la victòria, sí, però ha de jugar el paper que els ciutadans li han donat, de la mateixa manera que CR i ApC han de jugar el seu i que, amb els resultats a la mà, no és altre que fer d’oposició.