El tema sobre la reobertura de l’aeroport de la Seu, ara batejat Andorra-Pirineus, és, sense dubte, el gran serial de la darrera dècada de relacions entre Andorra, Espanya i Catalunya. El que havia de ser un important nus de comunicacions aèries ha quedat diluït, de moment, en un aeròdrom amb perspectives futures de créixer. La posada en marxa d’Alguaire ha suposat un replantejament.

La declaracions més recents corresponen a les del secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, que ha mostrat la voluntat del Govern català de reobrir abans que acabi l’any l’aeròdrom de la Seu d’Urgell. Aquest estiu i tardor s’hi duran a terme obres d’adequació a les instal.lacions per tal de deixar-les en condicions perquè puguin acollir aviació comercial, esportiva i d’emergències. A la vegada, es redactarà un pla director que estudiarà les possibilitats de creixement de la infraestructura. Nadal també ha dit que un cop redactat el pla, d’aquí a uns dos anys, el Govern tornarà a parlar amb Andorra, després que el cap de Govern, Jaume Bartumeu, hagi fet una aposta clara pel de Lleida-Alguaire com a aeroport comercial de referència d’Andorra.

Hi ha un element distorsionador. Ja no es parla d’un aeroport i es fa referència a un aeròdrom. En aquestes circumstàncies, és lògic que Andorra miri cap a les instal.lacions lleidatanes, a poc més de dues hores en un cop de cotxe, i que si es compleixen les previsions, seran unes instal.lacions dinàmiques amb una variada oferta de vols d’entrada i de sortida. Bartumeu havia declarat que el seu Govern no està en condicions de fer la inversió necessària per tal de crear un aeroport internacional als terrenys de Montferrer, com tampoc ho està, en les condicions de crisi actual, l’Executiu català.

No és d’estranyar que un projecte que havia generat il.lusió i entusiasme fa anys perdi atractiu amb el temps. Les circumstàncies i els governs canvien. Des d’aquesta mateixa tribuna havíem estat ferms defensors de l’aeroport de la Seu d’Urgell, i havíem criticat les indecisions dels successius governs espanyols i alabat l’acord de l’Executiu català per la compra dels terrenys.

Des de Catalunya s’han bolcat tots els esforços en Alguaire, una instal.lació que no existia mentre la discussió sobre el camp de vol de la Seu estava en ple auge. És clar que ningú es pot oposar a tenir un aeroport a 20 quilòmetres d’Andorra, però tampoc ho és que en els temps actuals s’ha de prioritzar i que, de moment, el destí dels terrenys de Montferrer és albergar un aeròdrom per a vols esportius i particulars, molt lluny de les anhelades connexions per facilitar l’arribada de turistes de manera massiva.