–¿Quines són sensacions després de dues setmanes al Govern?
–Les primeres sensacions són de preocupació per la situació de desmotivació i desorganització amb què ens hem trobat l’Administració general. Érem coneixedors i conscients que la situació no era bona, que el clima laboral era detestable, però no ens pensàvem que estiguéssim en aquests nivells de desorientació del funcionariat per absència d’instruccions i absència de motivació en el servei públic. Tot això, però, és reconduïble amb força rapidesa. L’Administració valora que l’equip de Govern ha vingut aquí a treballar i a treballar juntament amb els funcionaris. Ho anirem resolent.
–¿S’han trobat amb alguna sorpresa desagradable pel que fa als documents?
–Hem tingut ensurts i en tindrem uns quants, encara, però això és el propi de l’alternança. Hi havia situacions que ja no ens agradaven quan érem l’alternativa de Govern i ara comprovem que les nostres discrepàncies amb algunes decisions tenien fonament de causa. Algunes les haurem d’assumir i altres les haurem de reconduir. Ho farem a poc a poc i també ho farem públic.
–¿Com és que no hi ha un Ministeri de Turisme quan precisament és un puntal de l’economia?
–Un ministeri específicament per al turisme, en una configuració com la que hem heretat, en la qual es va buidar el Ministeri de Turisme de pressupost i personal, seria un ministeri sense possibilitat real d’incidència concreta. Entenem que, com que és un puntal de l’economia, s’ha d’inscriure al Ministeri d’Economia i probablement en els propers dies anunciarem el nomenament d’un secretari d’Estat.
–¿És viable tenir enllestida la nova fiscalitat a final del 2010?
–Entenc que si hi ha voluntat conjunta de les forces polítiques presents al Consell General, tenir enllestida la reforma tributària l’any vinent, no només és viable, sinó que a més és urgent. És urgent tant en l’àmbit interior, per desendeutar l’Estat i continuar prestant els serveis públics que el país necessita, com per complir amb els nostres compromisos internacionals. Si volem avançar en els convenis per aixecar la doble imposició, hem de tenir la imposició primer.
–ApC diu que vol un debat tècnic, i no polític, sobre l’IVA…
–El debat IVA sí o IVA no va quedar resolt a les eleccions generals i ara el que hi ha és la necessitat d’arbitrar tècnicament la implantació de l’IVA. D’això n’hem estat parlant amb la Cambra de Comerç. Hem d’ajustar un bon sistema de recaptació de l’IVA, per facilitar i no complicar la vida als empresaris, i després hem de trobar quina és la taxa de l’impost. Nosaltres, si amb el 4% n’hi ha prou per mantenir un nivell raonable dels ingressos de l’Estat, no demanarem el 5,5%. Aquí sí que hi ha una part tècnica, que és la de fer unes bones aproximacions. Des de l’oposició no teníem accés a la comptabilitat pública, però des de les institucions i des del Govern és molt més fàcil refer els càlculs.
–¿Farà l’estudi sobre l’impacte de l’IVA que demana ApC?
–El Govern té l’obligació, sense que li demani ningú, de veure quina és la incidència. Però també té l’obligació, ja que gestiona les finances públiques, de cobrir l’eliminació de l’IMI amb un altre impost indirecte que no pot ser un altre que un impost general, es digui IVA o TVA.
–¿L’INAF podria esdevenir a llarg termini una mena de banc central?
–El problema d’assimilar l’INAF stricto sensu a un banc central és que el banc central té per definició la gestió d’una moneda i Andorra no té aquesta moneda. A més, encara no tenim resolt l’ús, més enllà de l’ús de facto, de la moneda europea. No estem en condicions d’organitzar un Banc Central.
–Els assessors del PS advertien que Andorra no té la xarxa de protecció que suposa el BCE…
–Aquest és un tema que no el volem tractar per la via de l’INAF i la xarxa de bancs centrals, sinó que volem que formi part del paquet de l’acostament a Europa. En aquest acostament el Govern haurà de tenir converses amb la Comissió Europea per trobar solucions a l’endeutament de l’Estat, cosa que s’ha de fer amb concertació amb les entitats financeres andorranes, que són els prestadors de crèdit de l’Estat.
–El G-20 va afirmar que l’era del secret bancari s’havia acabat. ¿A Andorra també?
–El secret bancari no s’acabarà en l’Europa que ens serveis de referència i mentre no s’acabi en l’Europa que ens serveix de referència, i estic parlant de Luxemburg i de Suïssa, no s’acabarà a Andorra. Nosaltres el que volem és ser uns bons veïns i arribar a unes situacions de transparència en allò que se’ns ha demanat i que l’anterior cap de Govern es va comprometre en la declaració que va signar a París. És a dir, intercanvi d’informació a la demanda de les administracions tributàries veïnes sobre situacions concretes de persones concretes a les quals se’ls hagi obert un expedient per part de l’Administració tributària dels seus països. Això no vol dir l’aixecament unilateral i total del secret bancari. Nosaltres estem en la línia dels acords que aquestes últimes setmanes, primer Luxemburg i després Suïssa, han signat amb l’Administració francesa.
–¿Com valora que d’aquests acords es desprengui que no hi haurà retroactivitat?
–És una bona notícia per al sector. El principi de no-retroactivitat de les normes és un principi general en dret, i especialment de les normes que puguin comportar sancions. Estem estudiant els acords de Luxemburg i Suïssa, que són una bona eina per preparar els acords que volem signar nosaltres.
–¿Aquests acords van lligats a CDI o els CDI vindran després?
–En situacions normals hi pot haver convenis per evitar la doble imposició amb intercanvi d’informació. Però en el cas d’Andorra no només no van lligats, sinó que van totalment separats. Primer, pel compromís adoptat a París pel cap de Govern Albert Pintat fruit d’unes pressions molt clares i d’unes indicacions extremadament precises del president de la República Francesa i copríncep d’Andorra. I segon, per què nosaltres no podem començar a negociar convenis per evitar la doble imposició si encara no tenim imposició interior.
–El Govern sortint va preparar una emissió de deute públic. ¿La veurem en els propers anys?
–De tot això en parlarem i en parlarem com cal quan tinguem la revisió. Segur que cal trobar solucions al deute públic i per això parlem d’acostar-nos a Europa també en aquesta qüestió. Però mentre no tinguem aquesta sortida, és difícil buscar un crèdit més enllà de les nostres fronteres, tal com estan els mercats financers internacionals. Veig complicat aconseguir que una emissió de deute públic sigui assumida pel mercat andorrà.
–El PS ha defensat fer primer les reformes i després l’obertura. ¿Podem esperar obertures parcials simultànies a les reformes?
–Nosaltres tenim aquest plantejament sobre la base empírica de constatar que empreses que vulguin venir a invertir en un país com és el nostre el primer que ens demanen és seguretat jurídica i la pèrdua de la consideració de paradís fiscal. La seguretat jurídica l’hem de donar a l’interior, i falta el desenvolupament d’algunes normes, i abandonar l’etiqueta de paradís fiscal vol dir millorar la relació amb Europa i els dos països veïns. Després d’això és més fàcil que vingui la inversió estrangera.
Bona prova d’això és que la inversió estrangera que havia de venir amb la llei actual és tan poc significativa que el Govern anterior no en va parlar. Les iniciatives que hagi pogut generar l’antiga OIE es compten amb els dits d’una mà.
–¿Quin és el futur de l’Oficina per a la Innovació Empresarial?
–Aquest oficina, de pressa i malament, es va voler transformar en una societat pública, ADI. Aquesta societat va començar a funcionar durant la campanya; va fer una primera reunió a l’abril i el 15 de maig, amb un Govern en funcions que havia perdut les eleccions, va continuar treballant com si no hi hagués un canvi. Va treballar des de l’equivocació de voler preconstituir una orientació per al Govern que havia d’arribar. Aquí també cal donar un cop de timó: l’època dels deliris de grandesa s’ha acabat i Andorra no està en condicions, per la seva petitesa geogràfica, per la migradesa dels seus recursos públics, de pretendre organitzar cimeres per organitzar el futur del món i ni tan sols el futur d’Europa. Nosaltres hem de treballar per ajudar l’empresariat a trobar sortides d’Andorra cap a l’exterior i aquesta oficina haurà de treballar en aquesta línia. Cal canviar l’orientació que tenia fins ara.
–¿Hi haurà més implicació de la CEA i la Cambra en el projecte?
–Volem la implicació dels agents econòmics en iniciatives com aquesta, perquè si no es poden convertir en laboratoris d’idees de difícil aplicació a la realitat del dia a dia.
–¿En què es concretarà el pla de xoc contra l’atur?
–Parlaré amb ApC d’aquesta qüestió, perquè el mateix concepte pla de xoc és una aportació del president del Grup Parlamentari d’ApC, Eusebi Nomen. Volem recollir la proposta i tirar-la endavant de comú acord.
-–¿Algunes mesures tindran més durada que el pla de xoc?
–Hem de treballar perquè aquestes mesures vagin lligades a una reactivació econòmica. Si no hi ha reactivació en paral.lel, pal.liarem situacions immediates però no resoldrem la problemàtica.
–¿Quina política d’immigració impulsarà el seu Govern?
–Cal revisar el sistema de quotes tal com està plantejat, però no crec que això es pugui tractar separadament del pla contra l’atur. Per decret no podrem convèncer els hotelers, per exemple, de contractar personal autòcton, entre altres coses perquè potser el personal autòcton no té la formació suficient.
–¿En què es concretarà el nou reglament de prestacions socials?
–Això ho han de tractar els grups parlamentaris al Consell General. El pacte que tenim amb ApC i la voluntat del nostre grup parlamentari és desenvolupar una sèrie de textos legals i la reforma o el complement de reforma de la Seguretat Social i de les prestacions en pot ser un. Per contra, ens hem trobat amb una situació, que intuíem, que és que el Govern ha d’assistir, i no ho ha fet, a la CASS en les modificacions de textos arran de la nova normativa. Al febrer el president de la CASS es va dirigir al Ministeri de Benestar amb una llarga llista de coses per modificar, però no va obtenir resposta. Properament la ministra de Sanitat i jo ens reunirem amb el president de la CASS per tractar aquesta qüestió.
–¿Hi haurà reglaments no enllestits quan entri en vigor la nova llei?
–Espero que no. Hem de lamentar que avui queda molta feina per fer, però queden alguns mesos per fer-la.
–¿Quina televisió pública vol?
–Cal una televisió local de qualitat, amb un criteri molt clar de pluralisme en el tractament de la informació i que, a més, serveixi d’eina d’integració cultural.
–¿Insistirà en la reforma de la llei de l’Audiovisual?
–És una reforma necessària, però els grups parlamentaris marcaran les seves prioritats. El que sí que farem és gestionar diferent, i per tant millor, els diners que es destinen a la societat RTVASA.
–¿L’associació amb la UE busca que Andorra tingui els beneficis de ser membre sense les càrregues massa gravoses de ser-ho?
–Aquesta és la clau de la negociació, però també és veritat que Brussel.les acostuma a donar llargs períodes d’adaptació, però la paraula excepció la tenen esborrada del vocabulari. Difícilment aconseguirem gaires excepcions. Liechtenstein va aconseguir un període transitori llarg, però no una excepció, pel que fa a la lliure circulació de persones. I aquest és un dels temes que als microestats europeus ens condiciona molt les relacions plenes amb la UE. La llibertat de circulació i establiment desequilibraria un país com el nostre, ja força desequilibrat.
–¿Quina incidència pot tenir en els seus plans la majoria de centredreta del Parlament Europeu?
–L’acostament que plantegem amb Europa és essencialment econòmic, sense voler oblidar les qüestions socials que són més de l’àmbit del Consell d’Europa. Crec que comissaris amics d’Andorra, per dir-ho col.loquialment, en tindrem en tot el ventall de l’espectre europeu. El copríncep Sarkozy ens ha dit i repetit, i en la carta que em va adreçar després de ser escollit pel Consell General m’ho va tornar a dir, que ens ajudarà en les nostres relacions amb la UE. Això no vol dir que a nosaltres, que som membres del Partit dels Socialistes Europeus, ens hauria agradat que el PS hagués tingut uns millors resultats a Europa.
–¿Com quedarà l’actual acord de cooperació en el nou marc?
–Aquest acord de cooperació està molt buit de contingut i la part de contingut que té no la van saber aprofitar perquè es podia haver obtingut algun acord Interreg en el pla 2007-2012 en temes de comunicació. Si hi ha un altre acord, aquest supera i assumeix l’acord de cooperació. No cal denunciar l’acord de cooperació, que ja quedaria extingit.
–¿L’amenaça del bloqueig continua viva tot i l’acord amb ApC?
–El bloqueig no porta a enlloc i Andorra té molts problemes. Des del Govern estem treballant totes les hores que cal per trobar-hi solucions. No veig qui pot assumir irresponsablement provocar una situació de bloqueig. Si algú s’equivoca i ho fa, haurà d’assumir les conseqüències polítiques. Nosaltres en l’anterior legislatura no ens vam plantejar anar a situacions de bloqueig; el que sí vam fer és plantejar l’alternança. Això és el que ha de fer una oposició responsable; la resta pot servir per omplir cròniques polítiques, però això no servirà de res als ciutadans, més preocupats per la situació econòmica que no pas pels jocs parlamentaris.
–¿Té por que el PS governi per fer els canvis necessaris i després el pèndol torni durant molts anys a les files conservadores?
–En un discurs d’un debat d’orientació política de la legislatura passada, parlant de la fallida tècnica de les finances públiques, ja vaig dir que semblava que el Govern anterior estigués practicant una estratègia coneguda en altres llocs d’Europa que és deixar que el centreesquerra hagi de resoldre una situació complicada, però que ho hagi de fer en la pitjor de les circumstàncies i que, per tant, no pugui obtenir un reconeixement públic immediat de la feina feta a les eleccions. ¿Ens pot passar? Tot és possible, però si treballem i fem el que hem de fer sabrem explicar als ciutadans com ens hem trobat aquesta casa i quines propostes hem plantejat per sortir-nos-en.
–No feia ni una setmana que eren al Govern i ja hi havia veus crítiques al partit contra el fet de com s’havia format l’Executiu.
–D’això en vam parlar al comitè directiu, perquè el PS té els seus òrgans de govern i de debat. Tot el que jo he fet com a candidat ho fet amb un mandat del comitè directiu, un comitè directiu ampliat a moltes altres persones que es va fer el 27 d’abril. Tothom és lliure de discrepar del que es decideix en una reunió i de no compartir la composició de l’equip de Govern. El que ha de constituir l’equip és qui l’ha d’encapçalar i crec que he fet un govern equilibrat, que és un bon reflex de la societat andorrana i de la voluntat de canvi majoritàriament expressat per la ciutadania el 26 d’abril.
–¿Quin perfil hauria de tenir la nova executiva sorgida del congrés del setembre?
–És d’hora per parlar d’això. Primer cal una bona comunicació, com fins ara, entre el grup parlamentari i la direcció del partit. I segon, els que estem en la responsabilitat de governar hem de treballar agafats de la mà amb el Grup parlamentari i hem de saber que seguim fidels a les orientacions que van permetre la redacció del programa 2009.
–¿No és el millor moment pels debats ideològics o programàtics?
–Els partits estan fets per debatre i més un partit com el nostre que permet que tothom pugui presentar ponències, cosa que no passa en la resta de partits socialdemòcrates. El debat programàtic, però, el vam fer abans, i no crec que el nostre programa es pugui desenvolupar en una sola legislatura ni tan sols tenint majoria absoluta. Tenim majoria relativa i hem de modular la defensa del nostre programa als acords a què arribem amb la resta de forces.