El líder de l’Executiu, Jaume Bartumeu, va recordar que el G-20 es torna a reunir el 24 de setembre, aquesta vegada als Estats Units, i va afegir que «entenc que llavors haurem d’haver fet els passos necessaris perquè no es fixin en nosaltres».

Es referia als compromisos que Andorra va contreure per poder deixar de ser catalogat com a paradís fiscal. Bartumeu va fer aquestes declaracions després d’explicar la trobada que havia mantingut a París amb el representant del copríncep francès, Christian Frémont , amb un membre de l’equip econòmic del primer ministre francès François Fillon i amb l’equip jurídic francès que va assessorar l’anterior cap de Govern, Albert Pintat, a l’hora de redactar la Declaració de París.

Bartumeu va afirmar que té previst explicar les conclusions d’aquestes trobades al síndic i als presidents dels grups parlamentaris. Posteriorment vol que Sindicatura habiliti un dia del juliol perquè l’Executiu pugui explicar la seva posició al Consell General. Va resumir la seva postura afirmant que «l’Executiu creu que cal procedir ràpidament amb el que la comunitat internacional estableixi», i que passaria per una llei que permetés l’intercanvi de dades bancàries a nivell administratiu.

Bartumeu va concloure que «fa poc l’OCDE ens va recordar per boca del seu secretari general que tenim una assignatura pendent i hem d’aprovar-la».

El Govern suspèn el projecte per construir el futur Arxiu Nacional

decidir suspendre el contracte amb el despatx d’arquitectes de Frank Gehry per a la construcció del futur Arxiu Nacional. Al setembre es decidirà si es continua aquesta iniciativa o bé si s’atura definitivament.

Tres són els motius esgrimits per l’Executiu per prendre aquesta decisió. El primer és la valoració de l’indret on s’ha d’ubicar el projecte, a la zona de les Molleres de la Massana, que està en un emplaçament perillós. També es va calcular que fins ara el projecte havia tingut un cost per a l’Estat andorrà d’uns 2,3 milions d’euros, a què s’haurien d’afegir altres costos que no estan relacionats directament amb el projecte i que podrien ascendir a uns 2,5 milions d’euros. El cap de Govern, Jaume Bartumeu, va afirmar taxativament que «el que sí que ens replantegem és aquest projecte».

L’Executiu fa finalment pública la sentència sobre el cas Pla-Puncernau

pública al BOPA una sentència del Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg del 2004 en què resolia contra l’Estat d’Andorra. Es tracta del cas Pla-Puncernau, en què un nét adoptiu no havia rebut l’herència de la seva àvia.

El cap de Govern, Jaume Bartumeu, va afirmar que «per què l’Executiu publica ara una sentència del Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg de fa quatre anys? Doncs perquè el Govern d’Andorra no ho havia fet i creiem que s’havia de fer». També va assegurar que des del Consell d’Europa s’havia reclamat diverses vegades a l’Executiu l’obligació que es fes pública aquesta sentència. Segons va concloure Bartumeu, sobre aquesta qüestió, «s’havia d’haver publicat fa quatre anys i ho fem ara».

El líder de l’Executiu també va fer referència a una altra sentència del Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg respecte al cas dels Vilars, en què l’òrgan judicial fixava en 50.000 euros la indemnització per a cada un dels demandants. La cort suprema europea va considerar que el procediment emprat per la justícia andorrana i que va portar a deixar sense efecte l’execució parcial dels immobles, quan hi havia una sentència ferma que hi obligava, i es vulneraven d’aquesta manera drets reconeguts. Jaume Bartumeu va assegurar que el Govern es compromet a «fer efectiva una sentència que encara no ha estat feta efectiva. Per tant, la complirem », va incidir.