La lleialtat institucional, ve a dir, el priva de dir tot el que hi ha. Li impedeix donar detalls de la trobada que dimecres va mantenir, a París, amb el delegat del Copríncep francès, Christian Frémont, i un representant del ministeri de Finances del país veí. Però sense revelar res, el cap de Govern, Jaume Bartumeu, que ahir mateix va tornar de la capital francesa, va ser prou indicador de per on deurien anar els trets: els terminis per complir amb allò que imposa la Declaració de París, per respectar les exigències de l’OCDE, “els hauríem d’escurçar”.
I, així, quan el G-20 es reuneixi, el 24 de setembre, als EUA, aquest lobby “no es fixi en nosaltres”. Bartumeu no ho va dir. Però segurament sí que Frémont li deuria demanar més marxa. “El calendari és massa llarg, massa allunyat en el temps”, va insistir el màxim responsable de l’executiu.
Bartumeu no es reunirà fins a la setmana que ve amb el síndic i els presidents dels grups parlamentaris per exposar-los les impressions que va obtenir de la trobada amb Frémont. I per explicar-los, també, com veuen la situació els assessors jurídics francesos que fins ara havien treballat amb el Govern. Un cop Bartumeu hagi fet aquest procés ja podrà ser més obert. Més explícit. O, almenys, això és el que sembla. Fins al punt que seguint el que permet el reglament parlamentari, sol·licitarà que “es pugui habilitar un dia de juliol per poder fer una explicació general [al Consell] seguida del debat que correspongui”. En qualsevol cas, el cap de Govern, que hauria conegut de Frémont, dimecres, alguna informació més que no coneixia, va insistir que a mitjan setembre “nosaltres hauríem d’estar en una situació distinta” de l’actual. No pas treballant per acomplir la Declaració de París, sinó havent fet ja els deures. Bartumeu també va afirmar que el delegat de Sarkozy, almenys amb ell, sempre havia estat simpàtic, cordial i agradable. I també a París, en una trobada que ja havia qualificat de “positiva”.
El ‘model Liechtenstein’ aplicat a Andorra
La direcció general de fiscalitat de la Comissió Europea va presentar dimecres un procediment escrit accelerat perquè els 27 estats donin el vistiplau perquè s’engeguin negociacions amb Suïssa per a l’intercanvi d’informació fiscal. La Comissió considera que l’objectiu ha de ser aconseguir una igualtat de tracte a l’hora de tenir accés a la informació fiscal entre els 27, d’una banda, i Suïssa, Liechtenstein, San Marino, Mònaco i Andorra, de l’altra. Brussel·les considera que ha d’aplicar dos models, tot i que amb conseqüències pràctiques similars, ja que la realitat helvètica és diferent a la dels microestats. El model suís serà el que es negociarà, mentre que als quatre petits països se’ls proposarà un sistema igual per a l’intercanvi d’informació.
Segons el text elaborat per la Comissió i que han d’aprovar els països membres, s’aprofitaria el contingut de l’acord que s’està negociant amb Liechtenstein per, una vegada tancat, instar Andorra, San Marino i Mònaco perquè el rubriquin en les mateixes condicions. Es tracta d’una negociació amb doble vessant perquè a banda de regular l’intercanvi de dades fiscals també s’haurien de fixar, segons la Comissió, unes noves condicions per a la taxa a la fiscalitat de l’estalvi que aquests cinc països ja apliquen.
La teoria comunitària és basa en el fet que, segons recull el text, el fenomen de l’evasió fiscal és particularment problemàtic en els països amb els quals la Unió Europea manté relacions estretes, que els permeten aprofitar-se dels avantatges del mercat interior i de les polítiques europees que permeten la lliure circulació de capitals.
