Els pitjors presagis sembla que s’estan complint pel que fa a l’estat de les finances públiques. Tot i que encara no s’ha acabat la revisió financera ministeri per ministeri, l’executiu socialdemòcrata estima que el deute de l’Estat que ha heretat del gabinet Pintat s’eleva als 700 milions d’euros. La xifra, si es confirma, superaria totes les expectatives i suposaria un greu handicap per al futur més immediat, amb l’obligació de renegociar els pagaments per evitar que els interessos acabin menjant-se una part substancial de pressupost de l’Estat.
Jaume Bartumeu va explicar ahir que estan en la fase de quantificar de manera acurada la situació financera actual i els compromisos contrets. El cap de Govern va afirmar que “sense fer una auditoria treballarem ministeri per ministeri, però de moment hem confirmat, dissortadament, allò que ja era una sensació quan estàvem a l’oposició. Ara que estem en situació de comprovar-ho pensem que podem estar parlant de 700 milions d’euros d’endeutament global, però quan tinguem la revisió definitiva ja ho podrem comentar. De moment és només una estimació”.
La recepta per redreçar la situació passa “per reconduir el deute, sortir del format de les pòlisses de crèdit, fer un finançament a llarg termini i començar a amortitzar perquè el problema és que fa anys que no s’amortitza deute, sinó que tan sols es paguen interessos”.
La situació de les arques de l’Estat havia estat un motiu constant de denúncia per part socialdemòcrata durant el mandat del gabinet Pintat. El PS considerava que l’executiu liberal no explicava tota la veritat respecte al nivell de despesa i als compromisos contrets.
Pòlissa salvadora
Poc abans de deixar el càrrec, l’exministre de Finances Ferran Mirapeix va signar la contractació d’una pòlissa de crèdit amb la banca andorrana que permetia a l’executiu disposar d’uns 40 milions d’euros. La pòlissa, segons confirma el nou gabinet del PS, era necessària per dos motius fonamentals. El primer és per garantir el pagament de les despeses corrents de l’administració. I en aquest capítol s’inclouen els sous dels funcionaris. L’escassedat de liquiditat de les arques públiques en el tram final de l’etapa Pintat va obligar a requerir aquesta eina per fer front als compromisos econòmics contrets per l’executiu.
Hi ha, però, un segon motiu. L’impost de serveis indirecte (ISI) que es cobra als bancs té una modalitat per avançat. Les entitats abonen a l’executiu una quantitat que és l’equivalent al que preveuen generar d’impost amb el volum de negoci estimat. La baixada importantíssima del negoci bancari, amb una reducció de beneficis de 353 milions a 197, ha provocat que el Govern ara hagi de retornar als bancs una part de l’ISI que es va cobrar per avançat. I la xifra arriba a 15 milions d’euros, que sortiran de la pòlissa que han concedit els mateixos bancs.
Una altra pòlissa
D’altra banda, aquesta setmana el ministre de Finances, Pere López, ha signat la renovació d’una altra pòlissa d’uns 225 milions d’euros que ja estava en funcionament. Aquest crèdit es troba dins del deute que l’Estat manté amb la banca i que es va renovant cada cert temps.
Donar garanties sobre el redreçament econòmic
Jaume Bartumeu es va entrevistar ahir al matí amb l’Agrupació de Bancs d’Andorra (ABA). Per part de les entitats hi van ser presents Joan Quera (conseller-director general de BIBM), Miquel Alabern (conseller-director general de BancSabadell d’Andorra), Josep Peralba (conseller delegat de Crèdit Andorrà), Jordi Comas (conseller-director general d’Andbanc) i Joan Pau Miquel (director general de Banca Privada d’Andorra). En la trobada un dels temes centrals va ser l’estat de les finances públiques i la voluntat de l’executiu d’estructurar un deute a llarg termini que no penalitzi excessivament cada pressupost. Jaume Bartumeu va destacar que la sintonia amb la banca és bona i que les entitats financeres desitgen saber que “hi ha un plantejament de redreçament de la situació econòmica”. Respecte al model en què s’estructurarà el deute, el cap de l’executiu va indicar que estan estudiant “diferents maneres i volem donar garanties a la banca respecte que ens estem movent en la bona direcció”.
