El cap de Govern, Jaume Bartumeu, fa balanç dels primers trenta dies del nou executiu, un període dedicat bàsicament a “administrar diverses urgències” i de treball per assolir el compliment dels compromisos contrets per l’anterior executiu amb la Declaració de París. Bartumeu incideix en els passos a seguir perquè Andorra arribi a la reunió del G-20 del 24 de setembre vinent amb els deures fets i no se l’assenyali entre els països poc col·laboradors.

¿Com valora el primer mes i escaig al capdavant de l’executiu?

Crec que han estat molt intenses, aquestes primeres setmanes. Ho deia en l’acte de presa de possessió dels darrers secretaris d’Estat. Essencialment ens hem trobat en la necessitat d’administrar diverses urgències i de treballar per acomplir allò que se’ns ha demanat, i a què l’anterior cap de Govern es va  comprometre en la declaració que va signar a París.

Es treballa per entrar a tràmit un text legislatiu que permeti l’intercanvi d’informació en determinats supòsits a l’agost, ¿però serà possible tenir-lo aprovat abans de la reunió del G-20 del 24 de setembre?

El que és clar és que no podem arribar al 24 de setembre amb la mateixa situació actual. Entrarem el text durant la primera quinzena d’agost, però el calendari el marcarà el Consell General.

Les exigències de l’OCDE no deixen gaire marge de negociació.

Hi ha uns estàndards mínims, que es deriven de l’article 26 del model de l’OCDE. I d’aquests paràmetres no ens podem moure. Pretendre que es poden muntar estratègies negociadores crec que és una equivocació, primer pel contingut i després perquè els calendaris estan fixats.

Se’ls demana que a part de les modificacions legislatives arribin al 24 de setembre amb tres convenis ja signats. ¿Serà possible?

Dependrà del calendari que pugui assumir el Consell General. El 24 no només hauríem de disposar d’una autorització legislativa que ens permetés signar convenis per intercanvi d’informació a demanda, sinó que hauríem d’haver signat, com a mínim, amb França. Amb Espanya ho intentarem i amb Portugal no sé si hi serem a temps. Un cop assolits aquests convenis, treballarem per signar acords amb Bèlgica i Holanda, que ja ens han fet arribar les seves demandes en aquest sentit.

En tot cas farà falta un mínim de dotze convenis. ¿Es podran tenir abans de final d’any?

La voluntat és aquesta, i si més no arribar a final d’any amb una xifra molt propera a aquesta.

Des de la Unió Europea es vol traslladar l’acord que s’està negociant amb Liechtenstein a Andorra, Mònaco i San Marino, i els termes amb què s’està negociant són realment durs.

Liechtenstein és l’exemple de fins on es pot tibar la corda i de les conseqüències de la política del qui dia passa any empeny. Primer, però, cal signar amb França, Espanya i Portugal, i després treballar en tot el que és la Unió Europea sense menystenir altres possibles demandes. Òbviament, si se’ns fa una demanda l’escoltarem. Treballem per reforçar i millorar les relacions amb la Unió Europea, i per això he nomenat Òscar Ribas ambaixador extraordinari per a les  relacions amb Europa.

La Unió Europea ha fet pública també la voluntat d’endurir la directiva sobre fiscalitat a l’estalvi.

Si se’ns demana de modificar-la, nosaltres haurem d’atendre la petició. Ara bé, el dia que nosaltres tindrem la fiscalitat homologable, evidentment la directiva, que està pensada per als anomenats paradisos fiscals, caurà pel seu propi pes.

¿Quan es podrà veure el nou model fiscal?

S’hi està treballant per poder-lo aprovar l’any vinent i la previsió és que pugui ser una realitat a principis del 2011.

Des de la Cambra de Comerç i les associacions empresarials s’ha demanat que en el futur amb l’IVA es redueixi la càrrega impositiva de l’actual imposició indirecta.

Amb la Cambra i amb la Confederació Empresarial Andorrana hi hem parlat. S’ha d’ajustar un bon sistema de recaptació de l’IVA per facilitar i no complicar les coses als empresaris i s’ha d’acabar de veure la taxa de l’impost. Sempre hem dit que cal mantenir un nivell raonable dels ingressos per mantenir l’Estat que tothom necessita, i si això s’aconsegueix amb un percentatge inferior al proposat en campanya, ho farem. Des de l’oposició no teníem accés a la comptabilitat pública, però des del Govern és més senzill refer els càlculs.

¿La situació financera que s’han trobat és pitjor de la que esperaven?

No, més o menys ja ens temíem què ens trobaríem. Hi havia aspectes que ja no ens agradaven quan érem a l’oposició i érem alternativa de Govern, i ara hem comprovat que les nostres discrepàncies amb determinades decisions estaven justificades.

Algunes les assumirem i d’altres les haurem de reconduir. El Govern va encarregar un informe dels comptes i quan estigui enllestit el farem públic.

Suposo que es refereix a les manifestacions sobre el contracte que tenia l’anterior Govern amb Jaccques Attali, que es van malinterpretar. Albert Pintat em va informar d’aquest acord, que era per dos anys més, i li vaig demanar que l’aturés. Entre la meva elecció com a cap de Govern i la meva presa de possessió des del Govern es va enviar al Consell General un document que conté 23 propostes per canviar Andorra. Estem recopilant tota la informació i quan la tinguem la farem pública.

¿Serà difícil combinar l’estat de les finances públiques amb el desenvolupament de les iniciatives que portaven en el programa electoral?

Serà qüestió de canviar l’ordre de prioritats, i si eliminem despeses pròpies de països més grans es podran destinar més diners a polítiques socials. Tenim el compromís de retallar la despesa corrent i la despesa sumptuària i de no malbaratar els diners públics.

Des d’Andorra pel Canvi, a través d’una proposició de llei, s’ha plantejat una moratòria en l’aplicació de l’increment de cotitzacions que preveu la nova llei de la CASS, que entrarà en vigor al novembre.

Pel que fa a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, la prioritat del Govern és treballar per enllestir els reglaments que preveu la llei i que ja s’apliqui a partir de l’1 de novembre.

La de la CASS no és l’única proposició de llei que ApC ha presentat de forma unilateral, en una actitud que, com a mínim de portes enfora, fa que la percepció que hi ha és que el pacte de legislatura és feble i que no està acabat de lligar del tot.

Hi ha els mecanismes parlamentaris per tractar aquestes situacions. El Govern ha de fer la seva feina i ja emetrà el seu criteri sobre les proposicions de llei.

L’executiu liberal va deixar una proposta per tirar endavant una emissió de deute públic. ¿La tindran en compte?

El deute públic en un Estat adequadament estructurat és una de les vies per refinançar l’endeutament. Però nosaltres entenem que per refinançar l’endeutament per aquesta via cal plantejar en quina mesura el mercat andorrà, que ja suporta el deute de l’Estat, pot assumir una emissió d’aquestes  característiques.

Suposo que la situació de crisi econòmica i financera mundial tampoc ajuda gaire a l’hora de plantejar-se anar a buscar aquest finançament a l’exterior.

No ho facilita, però ja li dic que abans de prendre cap decisió cal una proposta molt ben estructurada. Recórrer a l’emissió de deute públic és una opció que mai hem descartat, però segur que no la tirarem endavant tal com s’havia plantejat.

Des de l’oposició, el PS va ser molt crític amb l’actual model d’Andorra Televisió, que a més a més arrossega un dèficit important.

A Televisió d’Andorra no hi ha solament un dèficit important, sinó que cal replantejar el model de televisió que volem. L’actual director general, com és la seva obligació, té un projecte de pressupost preparat que va enviar al cap de Govern i que jo li vaig demanar de modificar seguint unes determinades directrius. Quan això estigui, ens tornarem a reunir.

També es va mostrar el desacord amb l’Oficina per a la Innovació Empresarial i la seva posterior conversió en societat pública.

L’impuls de noves iniciatives empresarials és la preocupació de qualsevol govern responsable, però s’ha de reorientar i adreçar clarament a aquest fi.

De mica en mica s’han anat portant a terme les diferents reestructuracions als departaments de l’administració, però manquen encara els bombers, una de les àrees més conflictives de l’anterior legislatura. ¿Per quan es preveuen canvis?

Segurament es tancaran aquesta setmana i crec que serà una reestructuració positiva per al cos de bombers i també per a la ciutadania.

Finalment, ¿com valora l’aparició dins el PS del corrent Esquerra Socialista en un moment en què s’acosta el congrés de la formació i en què, i la confecció de l’executiu n’és una mostra, s’ha volgut visualitzar una obertura del partit a un ventall ideològic més ampli?

Tenim uns estatuts que permeten que es puguin crear corrents interns dins el partit. És evident que amb les responsabilitats de Govern no tindrem un paper tan actiu al congrés. Però sí que em sembla que, tot just trenta dies després de la constitució del nou executiu, potser no era el millor moment per crear nous corrents.

Se’ls demana que a part de les modificacions legislatives arribin al 24 de setembre amb tres convenis ja signats. ¿Serà possible?

Les exigències de l’OCDE no deixen gaire marge de negociació.