Coalició Reformista es va comprometre ahir públicament a posar-se al costat de l’executiu de cara a l’acompliment dels compromisos contrets amb la signatura de la Declaració de París, i a facilitar els tràmits parlamentaris del text que ha de possibilitar la signatura d’acords d’intercanvi d’informació en determinats supòsits, sempre que es tinguin en compte les aportacions que la formació pugui aportar al text elaborat per l’executiu.

Es tracta sens dubte d’una posició lògica tenint en compte que el compromís amb França va ser adoptat per l’executiu liberal, i que ara no tindria cap sentit i seria molt difícil d’explicar a la ciutadania que no es treballés per assegurar-ne el compliment. És també prou lògica la demanda que s’inclogui en el text una referència als convenis per evitar la doble imposició, acords que cap força política posa en dubte que s’han d’assolir per obrir definitivament l’economia a l’exterior. Ara bé, el que ja no és tan lògic és demanar un compromís ferm al nou executiu d’entrar a tràmit el nou model fiscal la tardor vinent. I és que pretendre fer en tot just un mes el que no s’ha fet en els darrers quatre anys és segurament demanar massa. Un canvi de model fiscal, per més que sigui necessari i que no es pugui demorar en excés, és un aspecte prou important per no fer-lo a corre-cuita.