Després de guanyar les eleccions generals del 26 d’abril passat i de començar a fer les primeres passes en l’acció de Govern, el Partit Socialdemòcrata afronta ara un procés delicat de reestructuració interna.

Com és habitual en la majoria de partits polítics que durant molts anys han estat fent tasca d’oposició, les peces que han fet funcionar l’engranatge del partit, que han construït el discurs i han elaborat l’estratègia, en el moment d’assolir el poder assumeixen càrrecs de responsabilitat al nou Executiu, cosa que desvesteix, en gran mesura, el partit i, consegüentment, la seva acció política. El PS es troba ara en aquesta cruïlla i la qüestió és si sabrà fer funcionar a l’uníson l’engranatge del partit amb l’acció governamental.

Al pròxim mes de setembre els socialdemòcrates andorrans celebraran el congrés de renovació de càrrecs, a banda del debat i aprovació de diferents ponències. D’aquesta trobada, en pot sortir un o altre model de partit. Per entendre’ns, un estil com el que estem més acostumats a veure en l’entorn més immediat, imitant els models dels partits homòlegs catalans del PSC o els espanyols del PSOE; o un model de partit com el basc del PNB, en què l’executiva no necessàriament ha d’estar formada pels dirigents del país.

I entre els socialdemòcrates hi ha tota mena de parers: els qui consideren que s’ha de visionar que el partit i el Govern van a l’una i, per tant, el líder del partit i cap de Govern, Jaume Bartumeu, ha de ser al capdavant de l’Executiu (com és el cas de José Luis Rodríguez Zapatero o de José Montilla); i els qui creuen que prou feina tenen els qui tenen responsabilitats de dirigir el país per, a més, comandar la formació.

És evident que els dos models tenen els seus pros i els seus contres, però el que plana pel damunt dels socialdemòcrates andorrans és saber quin rumb i quin nou rol se’ls presenten a partir d’ara en la seva acció política.

CORRENTS INTERNS

Una de les característiques que han marcat la configuració del Bartumeu és que el seu gabinet ministerial no és al cent per cent el que popularment s’anomena de partit. És a dir, dels sis ministres que en formen part, tres d’ells són independents, algun fins i tot més proper al centredreta que als mateixos socialdemòcrates. Bartumeu basa, doncs, el seu Executiu en un Govern centrat, moderat, segurament empès per les pors i pels recels que la seva figura creava entre determinats sectors de la societat del Principat pirinenc.

Jaume Bartumeu, en els mesos que han passat des que va assumir la presidència del país, ha demostrat ser un bon estrateg i ningú, de moment, no li pot recriminar que no estigui fent les passes necessàries perquè, a través de l’acció de Govern, el PS assoleixi la centralitat, i, per tant, la majoria, de la societat andorrana.

Aquesta centralitat fa témer a determinada militància que els socialdemòcrates releguin a un segon terme el component esquerranós i que el PS quedi desvirtuat en la definició de partit d’esquerres. Per això, i emparant- se en els estatuts de la formació política que així ho permeten, un grup de militants, encapçalats pel subsíndic general, Esteve López, i per la consellera general, membre de la Sindicatura, i encara presidenta del partit, Mariona González, han fundat un corrent intern anomenat Esquerra Socialdemòcrata, a la qual també s’ha afegit el nou conseller general Jan Cartes. Es tracta d’un moviment que, teòricament, només vol ser un espai de debat i de reflexió, on tots aquells que volen garantir les essències de les esquerres del Partit Socialdemòcrata tinguin un lloc on aixoplugar- se.

De fet, la fundació d’aquest corrent no tindria cap més importància si no fos per la proximitat del congrés del partit i perquè fa molt poc que s’ha assolit el Govern de l’Estat, amb les principals figures que han comandat el PS ocupades en tasques executives. Malgrat que els qui han fundat aquest corrent ja han dit per activa i per passiva que no tenen intenció de presentar cap candidatura alternativa en el proper congrés del mes de setembre, argumenten immediatament que la seva plataforma interna vol ser interlocutora directa amb la direcció del partit.

DIVORCI PARTIT-GOVERN?

La bondat amb què probablement neix aquest corrent es pot convertir en perversitat, ja que a la imatge pública d’un partit dividit s’hi pot afegir un divorci entre l’acció de Govern i la de partit. I si aquestes dues visions quallessin entre la ciutadania, sens dubte, és el primer que castigarien els electors que han dipositat la seva il·lusió i la seva esperança de canvi en el Partit Socialdemòcrata.

A banda d’aquest corrent intern, hi ha una majoria del partit que treballa obertament per presentar una candidatura en el proper congrés amb el cap de Govern, Jaume Bartumeu, com a president del PS, però on els altres membres que formessin la direcció del partit no fossin càrrecs electes, ni comunals, ni governamentals. Aquesta majoria defensa la coordinació de l’acció política entre el partit i el Govern, conscient que més d’una vegada el Govern haurà de prendre decisions més mesurades que les que pot defensar el partit com a tal.