L’actual ministre d’Interior, Víctor Naudi, és arquitecte de professió des del 1983. La seva trajectòria en política activa es va iniciar l’any 1996, quan va ser conseller del Comú d’Escaldes-Engordany en l’oposició, càrrec que va ocupar fins al 2004. De conseller comunal va passar després a ser parlamentari al Consell General, durant dos anys.

Amb una visió genèrica de la situació i les línies ja ben marcades, el ministre d’Interior assenyala aquelles mancances i deficiències del seu predecessor i explica les noves polítiques que cal seguir en cadascun dels cossos.

–Davant d’aquesta situació nova en la qual es troba en la seva carrera política, ¿què és allò que pensa que serà més difícil de tirar endavant?
–El més difícil potser no, però el més tediós jo diria que és haver de moure’ns dins de la cotilla de la Funció Pública, per moure persones. Això lliga també amb l’assoliment del pressupost actual, que també dificulta l’acció.

–Quan diu moure persones, ¿parla de desorganització en els cossos?
–Jo diria que ens hem trobat amb irregularitats en persones que estaven en llocs i càrrecs o places que no pertocaven i que s’havien creat inútilment. Al llarg dels anys s’han creat càrrecs que avui en dia no estan adaptats a les necessitats del país. Aleshores això dificulta la reestructuració ben organitzada.

–Abans que res, ¿podria fer una valoració d’aquells dossiers traspassats que va anunciar el seu predecessor que li passaria sobre tots els temes tractats des del Ministeri d’Interior, en l’anterior legislatura?
–Encara queda molta feina, molts temes per resoldre. És evident que amb el ministeri anterior s’han resolt una part de problemes, però veig que continua quedant molta feina, sobretot en dues bandes: una és la reestructuració i l’altra, el desplegament legislatiu i normatiu. Han quedat molts reglaments pendents sobre la taula, a més de la famosa llei del cos de Bombers, que considero que és prioritària.

–Pel que fa a la reestructuració, ¿què és el que queda per fer?
–Ens hem plantejat una reforma important pel que fa a la separació de l’àrea del Departament de Treball amb el d’Immigració. Ho hem partit en dos ministeris per poder dur a terme polítiques més acurades en l’àmbit social. I per altra banda deslligar-ho d’Immigració per també portar una política més adequada en els temps que estem, però al mateix temps més lligada en els temps que estem. Però al mateix temps, tot això ha d’estar lligat entre si; penso que, tot i separats els departaments, hem de fer polítiques que nosaltres anomenem de transversalitat per poder actuar conjuntament.

–¿Quina és la orientació que Interior li donarà ara a Immigració?
–S’ha de portar una atenció especial en aquests moments de crisi, per tant hem de ser molt curosos amb les concessions de treball temporal que es puguin fer, i al mateix temps les persones que acollim. Hem de ser conscients que han de tenir un suport més enllà del fet de donar-los un lloc de treball.

–Una atenció que també se li farà, tal vegada en altres termes, a Treball.
–Sí, és clar. En Treball se li portarà també una atenció especial no solament a tots els treballadors que puguin venir de fora, sinó que també en especial, i en aquests moments, cal una atenció molt acurada dels treballadors que estan inscrits al Servei d’Ocupació, així com aquests que estan al mercat laboral. Cal establir polítiques noves que serviran per posar en comú tant la demanda de treball com de l’oferta amb els sectors empresarials del país, a tots els nivells i aquells aspectes que actualment no estan contemplats com són les mateixes empreses de selecció de personal, així com amb els estudiants que estan a punt d’acabar o que han acabat i que retornen al país.

–D’aquí que les quotes, tal com ja ha avançat, seran zero per a alguns sectors com ara el comerç, l’hoteleria i la indústria, i d’altres molt especialitzades per a altres sectors.
–Sí, les polítiques de quotes han de ser molt apropiades a la realitat social. Abans hi havia època de bonança econòmica, però ara el sistema i els criteris d’establiment de quota tindran en compte la situació real i es comptarà amb els diferents sectors professionals per treballar conjuntament. La voluntat és donar sortida laboral al màxim de gent que hi ha al país apuntada al Servei d’Ocupació.

–Altres grups polítics han acusat el Govern de manca de polítiques contra l’atur.
–Aquests partits minoritaris fan demagògia. El que ja em sobta més és que CR diu que volia celeritat en les mesures econòmiques, quan ells han estat 14 anys fent inacció, sobretot aquest últim mandat a què econòmicament ens ha conduït. No pot pretendre que amb el poc de temps fem tot un seguit de lleis. Tot i així estem seguint el nostre calendari per resoldre el tema del projecte fiscal i pel que fa a les mesures contra l’atur són un seguit de mesures que el ministre d’Economia i Finances, Pere López, ja va explicar. Estem gestionant el que queda del pressupost amb molt de rigor suprimint aquelles partides innecessàries i de projectes faraònics per tal d’alliberar altres partides i afrontar els pagaments de l’obra pública que estan en curs i que és generadora de llocs de treball. A més, també per poder tenir una borsa per afrontar les ajudes socials que seran necessàries i inevitables, tot i que caldrà afrontar un sistema de finançament suplementari.

–A més de la reestructuració, ha parlat de desplegament legislatiu. ¿Hi ha molta tasca per fer?
–Sí. Hi ha la llei del cos de Bombers, possiblement la llei d’Immigració, però després hi ha un desplegament reglamentari molt important. Per exemple, la llei d’Immigració ja ha sofert dues modificacions i els reglaments no han seguit aquests passos; per tant, cal desplegar-los. A més, a cada departament dels cossos especials cal fer-hi una modificació. Per exemple, en la Policia cal fer alguna modificació especial i desplegar-ne de nous, en el Centre Penitenciari el mateix, i en el cos de Bombers hi fa falta una llei.

–Aquesta, ha dit vostè que és una prioritat…
–Sí. El text de la llei de l’anterior Govern l’hem de reprendre i revisar totalment. I a partir d’aquesta llei, evidentment s’ha de desplegar tota una sèrie de reglamentació i funcionament del cos, de regulació de l’escala professional que permetrà saber a cadascú on està i al mateix temps permetrà donar oportunitat de progressar en la mateixa escala.

–A més de la separació de Treball i Immigració, que ja tenien clar abans d’agafar la cartera que volien aplicar-ho, ¿tenien clar fer algun altre canvi important?
–Més que canviar, és que per exemple el Departament de Protecció Civil actualment té una estructura mínima i l’hem de potenciar. En el sentit de treballar amb el nivell de coordinació de tots els cossos i de la societat civil, però abans, i sobretot, potenciar un treball de prevenció en general. I comptem amb Protecció Civil per tal de fer tots aquells treball d’avaluació de riscos (d’inundació, incendi, geològics, aiguats, així com de pandèmia). Hi ha molt de treball per fer en aquest aspecte de formació.

–Però tot això anirà contemplat també al Centre Nacional d’Emergències que actualment s’està estudiant les ofertes de les empreses presentades.
–Sí. En aquests moments s’estan estudiant els plecs per a la central de 112. Hem d’analitzar-lo molt bé i fer una avaluació dels objectius.

–Ha dit potenciar l’estructura mínima de Protecció Civil. ¿Això significa un augment de personal?
–No necessàriament, encara que sí que es pot traduir en un augment de personal, però serà mínim. Però en el que comptem és en el desplaçament de persones d’altres departaments perquè continuïn fent de pont amb la resta dels diferents cossos.

 –De reestructuració, tal vegada la més important ha estat dins del cos de la Policia.

–Estem amb això. S’ha reestructurat la cúpula directiva, s’han reduït la gran quantitat de direccions adjuntes. De quatre hem passat a un. Es mantenen les àrees que ja hi havia, de Policia Criminal, Tècnica i Administrativa, però es reorganitzen de talmanera perquè siguinmés operatives. El que es fa és respectar en l’àmbit del que és l’escala professional la ubicació del personal. Sempre seguint els criteris de situar els càrrecs en els llocs que li correspon dins de la graella professional per evitar disfuncions.

–Altres canvis.

–Volem continuar potenciant la Policia de Proximitat amb algunes reestructuracions de més eficàcia, amb rotacions dels agents relacionades amb la ubicació i es garantirà sempre una permanència mínima a les parròquies, que ja hi era, i es potenciarà la rotació de les patrulles pel que fa a les àrees centrals.

–També hi havia reglaments pendents en aquest cos…

–Sí. Tot i ser el cos més reestructurat, el reglament de la carrera professional s’ha de modificar en alguns aspectes, en espera dels recursos pendents, i la intenció és de fer aquestes modificacions i fer-ho més aclaridor. Altres reglaments pendents per exemple són el de medicalització, i d’altres demandats pels sindicats.

–¿Com per exemple?

–Volem potenciar el Consell de la Policia, que és un òrgan consultiu que es troba entremig de la direcció i dels representants dels sindicats.

–Tot i que la seguretat a Andorra encara és un valor molt preuat, s’ha parlat d’una delinqüència més organitzada que en moments de crisi es fa més present. ¿Com pretenen combatre-la?

–El que volem és fomentar la política de prevenció, que s’ha anat fent tant en les fronteres com en l’interior.  I també cal una formació permanent de tots els agents per estar al dia de totes les noves formes de delinquir o d’estafa.

–Pel que fa al cos de Bombers, ja s’ha nomenat una nova direcció. ¿Quina és la valoració que li fa?

–Hem optat per una direcció de la casa, ja que hi creiem i hem apostat per ells. Pensem que són gent amb unes aptituds força preparades, hem volgut conjugar el director amb una gran experiència i grans coneixements amb una persona jove amb un tarannà més dinàmic, i pensem que totes les persones estan molt ben preparades.

–Vostè ha remarcat que la llei de Bombers serà una prioritat.

–Doncs sí, el que passa és que això no es pot fer en dos mesos, però es farà al més aviat possible. Pensem que el col.lectiu tindrà ocasió de participar- hi. Es tracta d’una llei vital a data d’avui, que no pot passar més temps sense tenir-la i ens permetrà estructurar el cos mitjançant els reglaments que són prioritaris, així com definir els drets i deures. L’objectiu és que no passi més d’un any.

–S’ha parlat de tornar a tenir competències en el transport sanitari. ¿Des d’Interior volen donar més atribucions als Bombers?

–Aquí a més de tornar a participar en el transport intern sanitari, més endavant el que volem és que tinguin altres atribucions que no fan ara, com són la prevenció i el control i el seguiment en matèria de risc d’incendi pel que afecta a l’edificació en general d’edificis públics i privats. Fins ara ho feia el  Departament d’Indústria i ara volem que els Bombers facin un informe preceptiu a l’autorització de permisos de construcció i sobretot fer un control a aquells edificis, que no s’està fent.  Són noves atribucions que volem implantar a curt i mitjà termini.

–¿I què pot dir de cara a la política de recursos humans?

–Pel que fa a recursos personals, ells diuen que fa falta personal, però s’ha d’estudiar el gran nombre de baixes que hi ha. S’ha d’estudiar si es poden recuperar o suplir. Cal saber si tornaran aviat i en cas que siguin de llarga durada, evidentment les hauríem de cobrir amb algun edicte. Quant a reorganització de personal lligat a les casernes hem de veure si amb el protocol d’actuació que ens proposi la direcció podem complir els estàndards que creiem.

–En política penitenciària s’ha comptat també amb un equip directiu de dins del centre, però encara falta completar-lo.

–S’ha comptat amb la direcció també amb gent de la casa, amb Joan Garcia, que era director adjunt i ara passa a director, i voluntàriament he deixat vacant el lloc de subdirector per dos motius: perquè el Centre Penitenciari està força estructurat i també perquè en aquests moments s’està construint el Centre de Menors i la previsió és que estigui en funcionament l’any vinent, i en funció d’aquesta posada en marxa i dels nous objectius que marcarem es definirà la subdirecció.

–¿El Centre de Menors serà quelcom més que això, ja que estadísticament hi ha pocs menors, oi?

–Sí, perquè també pot servir per a persones amb una estada més reduïda, o centre de dones, i que el servei sigui més acurat. El nou centre facilitarà les polítiques de reinserció que ja s’estan fent i que es volen potenciar, com és l’assistència a cursos, ja que l’actual centre té unesmancances sobre això.

–Ha dit que continuaran aquestes polítiques de reinserció. ¿Es farà de la mateixa manera?

–Volem incidir en una formació en l’àmbit professional i anar més enllà de la formació que s’està realitzant ara, lligada en la formació professional, per encaminar una sortida de reinserció real.