El cap de Govern, Jaume Bartumeu, va anunciar que, després de l’anàlisi per part de l’Executiu del nou esborrany –el segon– del Projecte de llei qualificada d’intercanvi d’informació en matèria fiscal, així com la tramesa durant la jornada d’ahir als tres grups parlamentaris “informalment”, la data de divendres o, com a màxim, dilluns, per a l’entrada a tràmit parlamentari de l’articulat continua sent factible.
El nou document, que afegeix prop de tres pàgines més a l’esborrany inicial, manté les nou precisions per a les sol.licituds d’informació, però hi afegeix una nova limitació per a l’intercanvi de dades tributàries.
El nou text que l’Executiu va aconseguir tancar la nit de dimarts manté l’estructura de vuit articles, però afegeix a l’exposició de motius que “la llei estableix clarament una exoneració de responsabilitat, judicial i extrajudicial, dels dirigents i apoderats de les entitats bancàries i financeres que trametin informació dels seus clients a la demanda de l’autoritat financera andorrana en el marc dels convenis d’intercanvi d’informació”, un fet que ja recollia l’ordenament jurídic andorrà. També s’inclou a la nova introducció com la llei “té també present la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets de l’home, que s’ha pronunciat reiteradament sobre la invalidesa de les proves obtingudes en procediments administratius tributaris si són emprades amb la finalitat de perseguir penalment el contribuent requerit”.
La declaració d’intencions per respectar els estàndards internacionals hi afegeix “la necessitat d’avançar cap a la transparència en un altre aspecte de l’activitat financera no menys important que el fiscal, com és l’exercici de la supervisió en base consolidada de grups bancaris internacionals”, que “ha aconsellat la inclusió en la llei d’una disposició addicional en la qual es completa la regulació ja iniciada sobre aquesta matèria” per part de l’Institut Nacional de Finances (INAF). Aquesta disposició inclou els “acords internacionals de supervisió bancària en base consolidada”.
CONDICIONS DE LES DEMANDES
Pel que fa als impostos objecte de l’intercanvi d’informació –article segon– es remarca com l’intercanvi d’informació en matèria fiscal es farà “en les condicions prescrites en el model d’acord redactat per l’Organització de Cooperació i de Desenvolupament Econòmic (OCDE)” i ja a l’article tercer, referent a les definicions terminològiques, suprimeix el concepte d'”impost” que contemplava el primer articulat per designar l’impost o impostos objectes de l’acord d’intercanvi d’informació o del conveni de doble imposició.
L’article quart, referent a les peticions d’informació en matèria fiscal, continua marcant com aquestes disposicions hauran de ser detallades i precisin, com a mínim, nou punts: la identitat i domicili de la persona objecte de control, el període de la petició, la natura de la informació sol.licitada, la finalitat per la qual es demana, els motius i elements que permeten pensar que la informació resultarà d’interès, els motius i elements per pensar que la informació sol.licitada està a l’abast de l’autoritat competent, el nom i direcció “en la mesura que siguin coneguts” de la persona que podria tenir en disposició o al seu abast la informació sol.licitada, una declaració que certifiqui com la petició és conforme a la legalitat i, finalment, una declaració que certifiqui que l’Estat peticionari ha utilitzat per obtenir la informació tots els mitjans disponibles en el seu propi territori.
UNA NOVA LIMITACIÓ
A banda d’altres canvis, el segon esborrany inclou un considerable afegit en l’apartat de limitacions a l’intercanvi d’informació –article cinquè. Així, no es podrà obligar a Andorra a “obtenir o proporcionar informació que l’Estat peticionari no pogués obtenir en virtut de la seva pròpia legislació als efectes de l’Administració o aplicació de la seva legislació tributària, o resposta a un requeriment vàlid realitzat en circumstàncies similars per l’Estat andorrà”.
Aquesta clàusula s’afegeix a les tres anteriors, en què s’especifica que el país no està obligat a adoptar mesures administratives que deroguin la seva legislació, ni tampoc a comunicar informació que podria ser obtinguda amb base a la seva legislació o dins el marc de la seva pràctica administrativa normal, així com a comunicar informació “que desvetllaria un secret comercial, industrial, professional o un procediment comercial, com també informació de la qual la comunicació seria contrària a l’ordre públic”.
