Hem volgut esperar almenys 24 hores per introduir algun comentari o reflexió entorn de les dures crítiques que ha dut a terme la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) contra el projecte de llei d’intercanvi de dades fiscals.
Passat aquest petit espai de temps, encara mantenim el mateix estat de sorpresa que vam tenir quan vam llegir per primera vegada els Comentaris de la CEA. Ens sembla molt bé l’existència d’importants col.lectius que vulguin exercir com a grups de pressió, ja que si s’utilitza en la seva bona mesura, es pot convertir en una eina molt profitosa per al país. Ara bé, veiem amb bons ulls les aportacions sempre que respirin un aire constructiu encara que siguin crítiques. Però desgraciadament, aquest no és el cas. Al marge dels continguts –molt discutibles–, quan un acaba de llegir l’informe en qüestió té la sensació que hi hagi gent que encara no s’ha assabentat de què va la pel·lícula, tot aferrant-se indefinidament a la lògica del canvi sense canvi, valgui la paradoxa.
Al marge d’aquestes consideracions i pel que fa al contingut de l’estudi de la patronal, el punt més negatiu del projecte de llei és, segons la CEA, que s’accepti com a motiu d’una sol.licitud d’informació un acte que sigui infracció o delicte al país requeridor, però no a Andorra. Segons la Confederació, això trenca la reciprocitat i, a més, obliga les autoritats del Principat a renunciar a la pròpia llei. No obstant això, el que obvia la CEA és que Andorra no està en condicions de demanar més del que han aconseguit altres països, ja que els convenis que han signat països com ara Luxemburg i Suïssa tenen un articulat en aquesta matèria idèntic al que proposa el Govern. Està be que lluitem per no ser menys que d’altres, però difícilment podem requerir més amb la història que portem al darrere, que potser és millor no recordar-la. En parlarem més d’aquest tema, però, de moment, només esperem que cap dirigent de l’OCDE llegeixi aquest informe perquè aleshores potser no només no sortiríem de la llista grisa, sinó que aniríem a parar de nou a la negra.
