Ara sí que va de debò. L’atac de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) al projecte de llei d’intercanvi d’informació en matèria fiscal elaborat pel Govern ha tingut una resposta immediata i encara més contundent per part de l’Executiu que lidera Jaume Bartumeu. La metxa de la crispació política s’encén amb bel.ligerància, generant el que es pot considerar la primera gran confrontació d’aquesta legislatura, que no s’enceta –almenys formalment– entre el partit de la majoria i el de l’oposició, sinó entre el Govern i la patronal que agrupa els grans empresaris i molts poders fàctics del país.
I és que si la CEA, d’una banda, qualificava el text de l’Executiu de “confús” i “contradictori” i, de l’altra, veia un articulat que podia posar en perill la sobirania del Principat, la resposta del Govern no entra en mitges tintes, ja que parla sense pèls a la llengua. Així, en el comunicat de premsa de l’Executiu es poden trobar comentaris com ara el lament per la “lleugeresa amb la qual es gosa fer afirmacions sense fonament que només són atribuïbles al desconeixement” o la constatació “amb preocupació que la Confederació Empresarial Andorrana s’ha prestat a una operació política generadora d’alarma” per concloure que “no es pot pretendre defensar els interessos de l’empresariat des del desconeixement aclaparador de la realitat i la ignorància dels compromisos internacionals d’Andorra”. I és que, efectivament, tot i que hem de continuar defensant la bona fe del posicionament de la CEA, dóna la sensació que la patronal ha volgut jugar un paper que no li pertoca i vist des de fora sembla que hi hagi un rerefons polític entre les reivindicacions de la Confederació. Tanmateix, entenem que l’informe es podria haver tractat a porta tancada entre uns i altres però sembla que aquesta no va ser la voluntat de la CEA, ja que va enviar els seus comentaris als grups parlamentaris i no al Govern. Igualment, entenem que en les negociacions sempre s’ha d’anar de cara i no volem ni pensar ni creure que es pugui utilitzar una organització empresarial per gaudir d’una influència política que s’ha perdut. A la vegada, la resposta del Govern a la patronal remarca un cop més el discurs que vol mirar cap al futur sense renegar del passat i creiem que és una fórmula encertada.
La confrontació entre el Govern i la CEA obre un escenari complex que no beneficia el país. Per molt complicat que sigui, caldrà cercar els ponts d’entesa perquè la patronal és un actiu que ha de participar de la confecció del nou model econòmic del país sempre i quan assumeixi el seu paper real –i no virtual– i entengui que els temps han canviat.
