El Govern està alarmat. Ahir, el ministre de Finances, Pere López, va aprofitar l’habitual roda de premsa setmanal per avançar el que ja havia explicat als membres de la comissió parlamentària de Finances: el deute del Govern s’elevarà a final d’any a 1.118 milions d’euros, una xifra que espanta i que pot hipotecar futures actuacions públiques. També s’han de sumar 385 milions de deute repartit entre les diferents parapúbliques. Més gràficament, el deute del Govern suposa més de 13.000 euros per habitant.

La delicada situació financera obliga a l’Executiu socialdemòcrata a moure fitxa, una actuació que quedarà plasmada en el pressupost que està acabant d’elaborar, que hauran d’estar marcats per l’austeritat a què obliga la falta de recursos i que López va explicar ahir que hauran de ser “més realistes”. I la realitat és la que mana. Paral.lelament amb els compromisos internacionals en matèria fiscal, l’Executiu té una altra patata calenta a les mans, com és trobar fórmules per reflotar les finances públiques.

El mes que ve es reunirà per primer cop una taula de treball tripartita formada pel Govern, l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) i l’Associació de Bancs Andorrans (ABA) per analitzar la qüestió del finançament del deute públic, una pla que ja s’havia plantejat a final de la legislatura passada, però que va quedar aturat davant de la imminència de les eleccions generals. Altres solucions que el ministre té sobre la taula és aconseguir finançament europeu. Encara que no va donar gaires detalls sobre aquest punt, sí que va avançar que ja s’han mantingut els primers contactes amb França i amb l’OCDE. Finalment, com no podia ser d’una altra manera, els impostos apareixen com la font d’ingressos per augmentar la recaptació, tot i que sense una reactivació econòmica difícilment s’aconseguiria l’objectiu marcat.

Està clar que clar una actuació ràpida per evitar la sagnia que suposa l’endeutament, i que s’han de trobar altres fórmules que supleixin el suport d’uns bancs que tampoc estan en disposició de donar més crèdits, més enllà dels que ja tenen subscrits actualment.

Superada la fase marcada per l’exigència de l’OCDE pel que fa a la cooperació fiscal, el sanejament de les finances públiques és la prioritat absoluta, perquè de ben segur que és un dels afers que més amoïna els ciutadans. L’horitzó més proper es presenta complicat però encara queda un marge de maniobra. Aquesta nova política quedarà plasmada en el Pressupost de l’any que ve, mentre s’haurà d’estudiar amb profunditat si hi ha mercat per a l’emissió de deute públic.