La política andorrana està centrada des de fa mesos en el seu futur en les relacions internacionals i, sobretot, en la supervivència de la seva economia. Impensable, això, sense el pas previ de l’aprovació de la llei d’intercanvi d’informació a demanda i la signatura de, com a mínim, dotze acords amb dotze països diferents, a conseqüència dels quals els poderosos, el G-20 i els membres de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), deixin de considerar Andorra un paradís fiscal.
El primer pas ja està fet i la llei d’intercanvi d’informació a demanda ja va ser aprovada. I sense perdre temps el Govern ja ha signat o signarà abans del 24 de setembre, data de la reunió del G-20 a Pittsburg, cinc acords d’intercanvi d’informació a demanda. El primer: amb Àustria. Dijous passat, dia 17, el ministre d’Afers exteriors andorrà, Xavier Espot, i el secretari d’Estat de Finances austríac, Andreas Schieder, ratificaven l’acord. I divendres, 18, mentre Espot signava amb Liechtenstein, el mateix cap de Govern, Jaume Bartumeu, ho feia amb Mònaco a l’edifici administratiu de Govern amb Mireille Pettiti, directora general del Departament de Relacions Exteriors del principat monegasc. I dos més encara, abans de Pittsburg: San Marino, dilluns, 21; i l’endemà, el més esperat, amb França, on el cap de Govern rebrà al seu despatx el ministre del Pressupost francès Éric Woerth.
El Govern treballa contra rellotge i vol acabar l’any havent signat els dotze acords d’intercanvi d’informació que li exigeix la comunitat internacional per deixar de ser considerat paradís fiscal. Com a mínim, dijous a Pittsburg, el president francès i copríncep andorrà, Nicolas Sarkozy, podrà assistir a la reunió amb els seus homòlegs dels països més poderosos amb una motxilla més alleugerida, menys feixuga, i en la qual Andorra ja nofigura com un problema. Bartumeu, a més, ha anunciat que en l’horitzó més immediat hi havia les signatures amb Espanya, Bèlgica, Holanda, Itàlia, Islàndia, Noruega, illes Fèroe i Groenlàndia. Portugal haurà d’esperar, ja que aquest país està en procés d’eleccions i fa difícil poder asseure’s a negociar qualsevol text en aquesta matèria.
MALES RELACIONS
Però, mentre d’una banda el Govern va complint els terminis d’execució de la signatura d’acords d’intercanvi d’informació, per altra banda se li compliquen les coses. I especialment les relacions amb els altres grups parlamentaris, la qual cosa afecta directament el desplegament legislatiu que ha de venir immediatament després, o en paral·lel, a aquests acords amb els altres països. Andorra té pendent el debat i l’aprovació del nou marc fiscal. Sense aquest, la feina iniciada ambels acords d’intercanvi d’informació a demanda queda a mitges, ja que posteriorment s’han de signar amb aquests països i amb d’altres els convenis per evitar la doble imposició (CDI), condició essencial perquè es pugui produir la creació de riquesa i les empreses andorranes puguin sortir a fora a vendre el seu producte. Signar els CDI només serà possible si Andorra ha fet els deures i ha canviat el seu marc fiscal.
LA POSICIÓ PARLAMENTÀRIA
El PS no té la majoria absoluta i necessita almenys un vot més per assolir-la. En aquests moments, obliga el Govern a buscar acords amb l’oposició per tirar endavant els tres projectes de llei –el d’impost de societats, el de la renda als no-residents i el de la renda a les activitats econòmiques– ja entrats a tràmit parlamentari, així com el futur projecte de llei de l’IVA. L’oposició, però, no està gaire per la feina, i farà pagar unpreu molt car pel seu suport als projectes de llei del Govern.
D’una banda, Andorra pel Canvi (ApC) s’ha convertit en l’oposició més dura al Consell General. Incomprensiblement, els tres parlamentaris d’ApC, que a través d’un pacte de concertació amb el Partit Socialdemòcrata (PS) van fer Jaume Bartumeu cap de Govern, són els únics que han fustigat dia rere dia l’acció de Govern fins al punt que, malgrat el consens que existia entre les dues forces majoritàries al Parlament andorrà, van presentar una esmena a la totalitat a la llei d’intercanvi d’informació sabent que no prosperaria i obstaculitzant així l’aprovació d’un dels textos fonamentals per iniciar les reformes econòmiques al país i la seva obertura a l’exterior.
D’altra banda, aquesta setmana passada, complerts els primers 100 dies de Govern de Bartumeu, Coalició Reformista (CR), hereva de l’anterior Executiu liberal, ha endurit laseva posició, ha deixat d’exercir l’oposició amb responsabilitat en aquells temes d’Estat i ha instat Jaume Bartumeu a pactar les tres lleis impositives fent un Govern d’unitat amb ells. Si no hi ha Govern d’unitat, CR no votarà les lleis, per la qual cosa, amb l’experiència d’haver vist com actua ApC, s’arribaria a bloquejar l’aprovació del marc fiscal, imprescindible i vital per a la supervivència de l’economia andorrana. I en la mateixa situació es trobaran els pressupostos per a l’any 2010. El Govern de Bartumeu ja es prepara per intentar governar fins al 2011 amb pròrrogues dels pressupostos.
